Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…

Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…

Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…

Còpies en guix dels «Würzburger lügensteine» 105-110 mm d’altura, els falsos fòssils que Johann Beringer figurà en la seva extensa obra « Lithographiae Wirceburgensis » 1726 ignorant que es tractava d’un intent deliberat dels seus collegues universitaris de desacreditarlo Quan se n’adonà, Berlinger va comprar tots els exemplars del seu llibre que va poder i els va destruir, per la qual cosa l’obra esdevingué una de les curiositats més singulars de la literatura paleontològica Jordi Vidal / MGB La paleontologia és una ciència que estudia els fòssils com a elements per a entendre la vida en el…

Què és el moviment És fàcil observar al nostre entorn objectes en moviment Veure coses que es mouen ens resulta tan familiar, que ens sembla que no cal entendre ni explicar res dels moviments Això no obstant, si ens preguntem què entenem per moviment topem amb certes dificultats No n’hi ha prou a dir, per exemple, que un cos és en moviment perquè veiem que es mou En alguns casos, el moviment dels cossos és imperceptible, de tan lent com pot arribar a ser Per exemple, quan observem els estels en una nit serena o quan contemplem una glacera majestuosa no ens adonem que també estan dotats de…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…

El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers…

L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…

Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…