Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
El Mestre d’Estamariu o el possible Arnau Pintor
Art gòtic
Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…
Arquitectura rural
Art gòtic
Introducció Torre portal del recinte emmurallat del castell de Vulpellac JBurset Encara que el conjunt de l’arquitectura rural d’època gòtica resulti un caramull d’edificacions molt heterogènies pel que fa a l’entitat, morfologia i elaboració estilística, s’ha de tenir present que aquest agrupament, igual que l’anterior de natura urbana, obeeix a raons ordenadores de caràcter històric i que les seves subdivisions tipològiques són d’índole funcional, i no pas exclusivament d’ordre arquitectònic o artístic, com ja s’ha assenyalat en la presentació del volum Ara bé, en general, les realitzacions…
Els Espasa
Josep Espasa i els seus tres fills Josep Espasa i Anguera El Mercurio , 1911 Josep Espasa i Anguera crearà una de les grans empreses editorials catalanes Josep Espasa i Anguera, el fundador de l’empresa, nasqué el 1840 a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues La seva família, que devia ser pagesa, tenint en compte el caràcter agrícola de la població, es traslladà aviat a Barcelona Josep Espasa treballà de menut i fins els divuit anys com a peó en l’enderrocament de les muralles de Barcelona, que permetrien el creixement de la ciutat Aleshores entrà com a repartidor d’obres que…
L'art de civilitzacions llunyanes
L’art en civilitzacions molt diverses En tots els temps i en totes les cultures sorgeixen formes d’expressió artística En la Qd3, dedicada a l’art antic i clàssic, hem vist que els homes del paleolític ja illustraven les parets de les coves amb escenes relatives a la seva vida quotidiana Ben aviat, els significats predominantment magicorituals i religiosos que tenien aquestes representacions es van anar ampliant amb una finalitat artística autònoma, que els va acabar substituint Les poblacions que avui viuen al marge de la civilització moderna, en condicions materials i tecnològiques…
Maldà

Vista de Maldà
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació El terme de Maldà és un dels més grans de tota la vall del Riu Corb És situat en el límit entre les comarques de l’Urgell i de les Garrigues i molt proper pel S a la Conca de Barberà Limita al N amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’E, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, al S també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’W amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues Maldà es troba a la riba esquerra del Riu Corb, que li fa de línia…
Riner
L’església de Sant Martí i el castell de Riner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de la riera de Solsona o riu Negre.
Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…
Santa Maria de Serrallonga
Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del turó, a ponent…
El tapís del Sant Sopar
Art gòtic
Tapís del Sant Sopar, conservat a la catedral de Tortosa, una peça molt probablement teixida en aquesta ciutat al segon terç del segle XV A banda de la Santa Cena, conté les escenes de l’oració a l’Hort i l’entrada a Jerusalem Arxiu FBedmar El tapís del Sant Sopar que es conserva a la catedral de Tortosa és un conjunt de tres peces teixides per separat i cosides entre elles de forma desordenada, ja que els temes que hi ha representats, l’oració a l’Hort, el Sant Sopar i l’entrada a Jerusalem, hi apareixen inversament a la seqüència narrativa dels evangelis En conjunt, les seves dimensions són…
música de Roma
Música
Música desenvolupada a Roma (Itàlia).
L’Antiguitat Les pràctiques musicals a la Roma antiga es coneixen gràcies a les descripcions de poetes i literats de l’època, i no pas a través de fonts directes o tractats musicals, que començaren a aparèixer en temps més recents Aquestes descripcions, tot i que esmenten els instruments musicals i algunes formes de cant, sobretot ofereixen informacions relacionades amb els contextos en què es desenvolupaven les activitats musicals Durant la primera època del període republicà, a Roma es practicaven unes formes de cant monòdic i de cant coral D’ambdós se’n conserven fragments de textos i unes…
El palau episcopal de Tortosa
Art gòtic
Pati central del palau, amb l’escala i la galeria volada del primer pis BT – GSerra El primitiu palau del bisbe de Tortosa, romànic, se situava al sud de la catedral La seva façana, en la mateixa línia que la d’aquest temple, s’obria a l’eix principal de la ciutat altmedieval, el carrer de la Creuera, i al carrer del Palau o pati de la Canonja Se’n conserven restes importants a l’interior dels números 12 a 18 d’aquest mateix carrer El creixement de la comunitat eclesiàstica a la segona meitat del segle XIII, unit a una major complexitat de les seves necessitats i a la voluntat de la jerarquia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina