Josep Espasa i els seus tres fills
Josep Espasa i Anguera (El Mercurio, 1911). Josep Espasa i Anguera crearà una de les grans empreses editorials catalanes.
Josep Espasa i Anguera, el fundador de l’empresa, nasqué el 1840 a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues. La seva família, que devia ser pagesa, tenint en compte el caràcter agrícola de la població, es traslladà aviat a Barcelona. Josep Espasa treballà de menut i fins els divuit anys com a peó en l’enderrocament de les muralles de Barcelona, que permetrien el creixement de la ciutat. Aleshores entrà com a repartidor d’obres que es venien per fascicles, una moda que s’anava estenent entre els editors de l’època. El 1860, quan tenia vint anys, obrí un “centre de subscripcions”, és a dir, donà una estructura mínima a la seva feina, amb un despatx que era el centre administratiu.
L’any 1860 serà l’inici de les activitats d’Espasa, Germans, la societat formada per Josep, Ramon, Pau i Magdalena Espasa i Anguera. Era aleshores una simple empresa de serveis, però que es convertí en industrial quan els seus components es proposaren d’exercir pel seu compte el que feien els seus principals clients, els editors.
Aleshores no es concebia un editor que no disposés d’una impremta. Els germans Espasa s’associaren amb Manuel Salvat, que era impressor d’ofici, i crearen Espasa, Germans i Salvat per a imprimir les obres dels primers. Josep Espasa es convertí en editor, impressor i venedor alhora, ja que durant aquests primers anys també buscava subscriptors. De gran acostumava a dir que coneixia totes les escales de les cases de Barcelona, que havia pujat i baixat una pila de vegades. La impremta era al número 39 del carrer de Robadors, de Barcelona, i la màquina, que es posà en marxa el 1869, funcionava manualment.
Un dels llibres editats per Espasa i Companyia.
Dues de les primeres obres que editaren Espasa, Germans tingueren una gran importància per al millor coneixement de la llengua catalana. La primera fou una segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, amb la correspondència llatina de Pere Labèrnia i publicat per primera vegada el 1839. L’edició fou revisada i ampliada per la Societat de Literats Cultivadors de la Llengua Catalana. El Diccionari s’edità entre el 1864 i el 1865 en fascicles, com era norma per a obres d’un cert gruix, que permetien a l’impressor anar component i venent sense necessitat d’una gran capitalització. Els dos volums de l’obra eren formats per 210 lliuraments en fascicles, que valien mig ral cadascun.
La segona obra d’aquest estil fou la Gramàtica de la Llengua Catalana, escrita per Antoni de Bofarull i de Brocà en col·laboració amb Antoni Blanch.
El 1875 Espasa, Germans publicà les Poesies Catalanes de Frederic Soler, Pitarra. Aquesta vegada es tractava d’una edició luxosa, molt ben presentada des del punt de vista tècnic i amb il·lustracions del dibuixant Padró.
El 1877 Josep Espasa quedà sol al capdavant de l’empresa, que prengué el seu nom. El seu germà Ramon es convertí també en editor. La seva germana Magdalena s’havia casat amb l’impressor, Manuel Salvat, i el seu germà Pau, amb la filla del tipògraf Lluís Tasso. No es pot dubtar que amb aquests casaments i aquests parentius les possiblitats de negocis complementaris augmentaven.
Josep Espasa donava feina a altres impressors, començant pel seu cunyat. La maquinària i el local del carrer de Robadors eren insuficients per a un negoci que havia pujat molt. El despatx s’establí aleshores a la Gran Via de les Corts Catalanes en un local provisional i la maquinària, al carrer de la Cera, primer, on tenia tres o quatre màquines mogudes per un motor de gas Otto de tres cavalls, i després al carrer d’Aribau. El negoci s’obrí amb la publicació d’una revista periòdica, El Mundo Ilustrado (1879) a la qual seguirà La Velada.
La seu social de Josep Espasa a Barcelona, un edifici construït el 1886 (“Revista Gráfica”, 1900).
El 1881 la raó social es convertirà en Espasa i Companyia, quan el titular de l’empresa donà entrada al seu cunyat Manuel Salvat. Josep Espasa estava malalt i no volia aturar els projectes que tenia en marxa, que eren molts. Per a servir-los construí un edifici de nova planta al carrer de les Corts Catalanes, dedicat a tallers i oficines, que s’inaugurà el 1886. A l’Exposició Universal de Barcelona guanyaren una medalla d’or pels llibres exhibits. Uns llibres que són edicions monumentals i luxoses, com Los dioses de Grecia y Roma o La Tierra Santa, de Víctor Gebhardt, Egipto, d’Ebers, una traducció del Gil Blas de Santillana de Lesage, México a través de los siglos, en cinc volums, En el África tenebrosa i El Congo. Inicià també aleshores la publicació d’obres mèdiques, que convertiren la seva editorial en la primera de l’estat en aquest sector i la primera a incorporar els textos fonamentals de la medicina moderna, traduïts a l’espanyol.
El 1897, Manuel Salvat se separà de l’empresa per a instal·lar-se pel seu compte. Aquella continuarà a nom de Josep Espasa, fins el 1908 que entraren els tres fills i es convertí en Espasa i Fills.
La idea d’una enciclopèdia general li ballava pel cap a Josep Espasa des del final de la dècada dels anys vuitanta. Un comentarista de l’exposició diu que “nos consta prepara para próximamente una obra monumental”. És possible que fos una referència al Diccionario Enciclopédico de la Lengua Castellana, de Delfí Donadiu, que publicà el 1890, format per quatre volums, i que fou seguit pel Novísimo Diccionario, una nova edició amb un suplement, publicat el 1899.
Anunci de l'Enciclopèdia Espasa a la Revista Gráfica (1901).
Anunci de l'editorial Espasa (El Mercurio, 1927).
L’any 1905 inicià la publicació de l’obra més important de tota la indústria editorial espanyola: La Enciclopedia Universal Ilustrada, un projecte molt ambiciós i molt costós. El projecte era publicar uns quatre volums l’any, utilitzant les darreres innovacions tècniques en el sector de les arts gràfiques. L’establiment tipogràfic dels Espasa no era suficient i algunes de les làmines en colors que formaven part dels primers volums s’imprimiren a Leipzig, que era la capital mundial de les arts gràfiques.
Josep Espasa i Anguera morí el 1911, quan La Enciclopedia havia publicat els primers volums —si bé a un ritme més lent que el previst—, i l’empresa passà a denominar-se Fills de J. Espasa. Josep Espasa i Escayola era enginyer industrial i químic, el seu germà era metge, mentre que el tercer, Lluís, era i exercia d’advocat. Però tots tres s’abocaren a l’empresa tipogràfica i editorial, continuant l’obra de la família.
La casa editorial mantingué un fort ritme de publicació d’obres mèdiques, a les quals acompanyaren obres de farmàcia, química, veterinària i dret, a més d’una monumental Historia General de Francia, de Guizot.
Espasa-Calpe, SA
El primer de juny de 1918 es constituí a Madrid la Compañía Anónima de Librería, Publicaciones y Ediciones, SA —CALPE—. Era una iniciativa de La Papelera Española, SA, la primera indústria del sector a Espanya, controlada per capital basc. La societat es va fer en col·laboració amb una editorial barcelonina, la Casa Editorial Gallach. El seu primer domicili fou a Barcelona, al carrer de Consell de Cent núms. 416-418.
És evident que La Papelera Española, SA buscava participar en un negoci que li comprés el paper que fabricava i d’aquesta manera sumar el marge comercial dels editors al dels paperers. La participació catalana respon a la presència d’un soci que coneixia el món editorial.
La societat es creà amb un capital elevat: 12 milions de pessetes, però se’n posaren en circulació la meitat. Els dos promotors subscriviren el 52% del capital emès i destinaren la resta a la subscripció pública. La major part d’aquestes accions foren col·locades al País Basc —a Bilbao i Sant Sebastià—. El protagonisme de La Papelera Española era clar, i fou ella la que tingué un primer paper en el desenvolupament de la societat.
La família Espasa.
Fills de J. Espasa continuava publicant volum darrere volum de la seva Enciclopedia. El 1914 n’havia publicat divuit i havia arribat tan sols a la lletra d. Les necessitats financeres es devien fer cada cop més feixugues i no devia ser fàcil anar guanyant subscriptors per a una obra que tenia un període de publicació tan llarg. Feia falta, a més, una xarxa comercial adequada, primer a Espanya i després a l’Amèrica de parla castellana, que podia ser un client de primer ordre. La Papelera Española, SA, a través de Calpe, tenia aquestes possibilitats financeres i sabia que La Enciclopedia podia ser un gran client del seu paper.
El 30 de gener de 1925, Fills de J. Espasa i Calpe, SA es fusionaren i formaren Espasa-Calpe, SA, amb un capital real desemborsat de 16 milions de pessetes. Si el domicili social de Calpe era a Madrid, el d’Espasa-Calpe es fixarà a Bilbao, un fet que destaca el paper dels bascos en la nova empresa. Vistos els balanços d’aquesta es pot endevinar que La Enciclopedia i l’obra editorial dels Espasa fou traspassada per una xifra que devia oscil·lar entre els 8 i els 10 milions de pessetes. El paper dels Espasa serà ara minoritari.
Així, des del 1860, l'empresa havia adoptat les denominacions següents:
- 1860-1877 - Espasa, Germans
- 1877-1881 - Josep Espasa
- 1881-1897 - Espasa i Companyia
- 1897-1908 - Josep Espasa
- 1909-1911 - Espasa i Fills
- 1911-1925 - Fills de J. Espasa
- 1925 - Espasa-Calpe, SA
La direcció i la redacció de La Enciclopedia es mantingué a Barcelona, en el que havia estat el domicili dels editors barcelonins. Espasa Calpe, SA obrí delegacions a Buenos Aires i Mèxic, les seves primeres a l’Amèrica llatina. El volum 70 de La Enciclopedia, el darrer, es publicà el 1930, vint-i-cinc anys després de començada. José Ortega y Gasset i Ramon Menéndez Pidal són alguns dels intel·lectuals castellans que passaren a formar part del consell d’administració, al costat dels financers i dels industrials bascos i representants de la família Espasa.