Resultats de la cerca

Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una urbanització que…

Situació Panys de mur on són visibles els vestigis de l’antiga fortificació del castell F Baltà Unes poques restes subsistents del castell medieval de Fonolleres es poden veure prop de l’església parroquial d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG044583 Un curt ramal que surt de la carretera de Rupià a Torroella de Montgrí —a la dreta, després de Parlavà— porta fins a Fonolleres Història El castro de Funullaris era una de les possessions alludides en el pacte signat l’any 1085 entre els comtes Guislabert II de Rosselló i Hug II d’Empúries, el qual era una renovació del que ja…

Aspecte parcial de la necròpoli en el sector de Cal Mines Ajuntament de Guissona La ciutat romana de lesso es troba situada sota l’actual nucli urbà de Guissona Segarra Les excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers anys han permès de conèixer aspectes del seu urbanisme i de l’evolució històrica des d’època republicana tardana fins a l’Alt Imperi en canvi, l’evolució de la ciutat en època de l’antiguitat tardana resulta per ara força desconeguda Entre els pocs documents arqueològics coneguts d’aquesta època, destaca una necròpoli situada…

Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute…

Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al 1362, com a “…

Al costat nord-est de la capella de la Mare de Déu del Coll de l’Alba hi ha adossada una torre de planta lleugerament rectangular Aquesta construcció, ben emblanquinada com la resta de l’edifici, fa 6,4 m de llarg per 5,2 m d’ample a l’interior Actualment l’alçada total és de 8 m, si bé segurament en algun moment va ser més alta A la façana est, a 4 m, hi ha la porta original, acabada amb un arc de mig punt A la façana nord hi ha a peu pla una espitllera i, al pis principal, 4 espitlleres més Els angles visibles són fets amb carreus, mentre que la resta de la paret és de…

El terme fou encunyat per Patrick Geddes Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d’oli, suburbialització dels nuclis absorbits , contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l’elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu edificat A part les…

Situació Vestigis de mur i base d’una torre, arrapats a la cinglera, gairebé els únics elements visibles d’aquest castell ECSA - E Pablo Els vestigis d’aquesta fortificació es troben al costat de l’església de Sant Genís, a ponent de la vila Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Història Tot i que el monestir s’anomenà en origen Sant Genís de Castellví, el topònim Rocafort apareix esmentat ja als primers documents, de la qual cosa es dedueix que era anterior Probablement hi devia haver alguna petita fortificació Tanmateix, les restes conservades són datables als anys centrals del…

Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia…