Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
Habitatge proper a la caseta d’en Segura (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix Mapa 35-17447 Situació 31TCF863693 Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge Casa Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions Una primera construcció, més oriental, de planta…
Expectoració
Patologia humana
L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’…
Glàndules sebàcies
Anatomia humana
Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden…
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…
Joan Rosselló i Lliteras
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Ordenat de prevere el 1957, es doctorà l’any 1950 en filosofia a la Universitat Romana de Sant Tomàs d’Aquino, amb la tesi La escuela tomista en Mallorca Siglos XIII-XIV , i en història l’any 1987 a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La formación literaria del clero de Mallorca El Seminario de San Pedro y sus antecedentes históricos Es diplomà en arxivística el 1972 i en paleografia i diplomàtica el 1973 a l’Escola de l’Arxiu Secret del Vaticà Fou arxiver diocesà del bisbat de Mallorca des del 1966, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal des del 1968 i delegat episcopal del…
Joaquim Coello i Brufau
Enginyer naval, directiu empresarial i regatista.
Titulat per l’Escola Tècnica d’Enginyers Navals de Madrid 1970, obtingué un màster en administració d’empreses per l’IESE Cap del programa de submarins Daphne 1970-72, enginyer 1973-80 i cap de projectes 1982-84 a les drassanes de Cartagena de Bazán , de la qual ha estat també cap de l’oficina tècnica i comercial i responsable dels projectes de portaavions i fragates FFG 1986-88 a Ferrol, i director tècnic i comercial a Madrid 1990-95 Ocupà també càrrecs de direcció en el projecte de la fragata NFR 90 de la Internationale Schiffs Studien ISS d’Hamburg 1984-90 Ha estat conseller director…
Hispano Foxfilm
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a Barcelona el 1924 amb Joseph P.
Ryan com a primer director gerent de la Fox a l’Estat espanyol Alfons Carrera en fou el sotsdirector i entre els empleats destacà un jove Enric Aguilar i Campderrós Abans que la filial americana de la Fox s’installés a l’Estat espanyol, l’empresari Julián de Ajuria Cortázar tingué, a partir del 1917, l’exclusiva de les seves produccions , i des del 1919 també Joan Verdaguer El 1928 el nou gerent Sidney S Horen donà a conèixer la versió espanyola del noticiari Fox-Movietone , d’una gran acceptació, amb qui s’inicià pràcticament l’etapa del cinema sonor S Horen fou substituït per Pere Bistagne…
La ciutat dels prodigis
Cinematografia
Pel·lícula del 1998-1999; ficció de 150 min., dirigida per Mario Camus García.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona, Sogedasa Madrid, Tanaïs Com, France 3, SFP i Canal + França, Continental Filmes i RTP Portugal ARGUMENT La novella homònima d’Eduardo Mendoza en castellà, 1986 en català, 2000 GUIÓ MCamus, Gustau Hernández, Ester Cases, Olivier Rolin FOTOGRAFIA Acacio de Almeida Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Rafael Palmero MUNTATGE José María Biurrún MÚSICA Jean-Marie Sénia SO Adrien Nataff so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Olivier Martínez Onofre Bouvila, Emma Suárez…
Miguel de Miguel y Grúas-Solano
Cinematografia
Distribuïdor i exhibidor.
Vida El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915 Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española Miguel y Guàrdia, S en C Aviat el soci abandonà la societat i M Miguel continuà el negoci El 1917 ja donà a conèixer films de…
Bauhaus
Arxiu Bauhaus a Berlín
© Fototeca.cat
Escola de disseny fundada per Walter Gropius a Weimar el 1919.
El primer programa de l’escola defensava la supressió de les fronteres entre artistes i artesans i la substitució de la recerca individual pel treball en equip Des del primer moment hi hagué Lyonel Feininger, l’any 1920 hi entraren Paul Klee i Oskar Schlemmer, i el 1922, Vasilij Kandinskij L’orientació pedagògica fou obra de Johannes Itten, que preconitzava la supremacia de mitjans d’expressió sobre el tema, i la necessitat d’aprendre per l’experimentació i la pràctica El 1923 Itten fou substituït per László Moholy-Nagy , el qual hi introduí l’esperit de recerca científica i de connectar amb…