Resultats de la cerca
Es mostren 18565 resultats
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d’Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d’Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
La monarquia hispànica i els Països Catalans
Els anys del regnat de Ferran II havien tingut caràcter de recomposició socioeconòmica i de reajustament institucional Arreu de les terres catalanes l’intervencionisme del monarca havia estat de tons més o menys cesaristes, d’acord amb la resistència de la societat i la capacitat política dels estaments de cada territori A Catalunya, després de la resolució arbitral del plet remença i de dures intervencions de Ferran II sobre les institucions, no solament de la mà del monarca, com tantes vegades ha estat dit, sinó també de les forces vives del país, s’establia el règim insaculatori a la…
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…
La tecnologia del so
L’enregistrament i la reproducció del so L’enregistrament del so és la tècnica mitjançant la qual un senyal sonor, dins de la banda audible humana, és fixat en un suport material de manera que pugui ser conservat i, per tant, reproduït posteriorment Sigui quin sigui el procediment pel qual els sons s’enregistren primer i es reprodueixen després —que, com veurem, són múltiples—, a l’inici i al final d’aquest procés és imprescindible transformar una forma d’energia en una altra Al començament, és necessari transformar l’energia associada als sons vegeu “Ones, so i llum” , que és una energia de…
Els grans reptes, les noves solucions
Els problemes socioecològics i les grans disfuncions planetàries En realitat, el futur de la biosfera hauria de preocupar els humans força més que no els preocupa avui, però força menys que el futur de la mateixa espècie humana com a part constitutiva d’aquesta biosfera Quan es diu apocalípticament que la potència destructora de totes les armes nuclears acumulades durant la guerra freda i encara no desmantellades podria eliminar tot rastre de vida de la Terra s’omet un adjectiu s’hauria de dir tot rastre de vida humana fins i tot, tot rastre de vida animal o vegetal, potser Perquè, en efecte…
El mas
El mas, unitat d’explotació El mas, explotació agrària de caràcter familiar, s’originà a l’alta edat mitjana, a la Catalunya oriental A la fotografia, la masia de Sant Ponç, a Montclar Fototeca - Montse Catalán Un mas és un model d’explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp, les seves dependències i el conjunt de terres de cultiu, forestals i de pastura que té adscrites És alhora unitat de producció, de consum i d’habitació En termes generals, se sol afirmar que el mas –a diferència d’altres formes d’organitzar socialment l’espai agrari com són el cortijo andalús o la…
Mèxic

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Colòmbia

Estat
Estat del NO de l’Amèrica del Sud, entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles, limita a l’W pel Panamà, a l’E per Veneçuela i el Brasil, i al S pel Perú i l’Equador; el territori insular és format, entre d’altres, per les illes de Sant Andrés, Providencia i Malpelo; la capital és Bogotà.
La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…