Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…

L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al cenobi ripollès…

Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…

Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…

Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…

S’especialitzà en la història de l’Església del període medieval, orientació en què tingué un paper cabdal Heinrich Fincke, el qual li feu conèixer la importància dels fons documentals catalans Com a resultat de la seva recerca –sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també als arxius de Roma i a d’altres–, publicà Staat und Kirche in Katalonien und Aragon während des Mittelalters 1931, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia 1936 i Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia…

Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou…

Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis Entre els…