Resultats de la cerca
Es mostren 3021 resultats
sexualitat
Psicologia
Conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
El comportament sexual humà presenta un interès particular per raó de la riquesa neurològica que l’empara i de la variabilitat cultural que manifesta En l’anàlisi de l’etologia animal ja s’observa la notable complexitat que el comportament sexual implica com a resultat d’una delicada interacció d’elements sensorials i neurohormonals en diàleg continuat amb l’ambient i amb significatives variacions en l’experiència individual La neurologia humana, caracteritzada per la qualitat afectiva i pel desenvolupament de la intellectualitat i la consciència, representa l’enriquiment del comportament…
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
Lliga Àrab
Associació d’estats àrabs fundada al Caire el 22 de març de 1945 per Egipte, l'Iraq, Síria, el Líban, Transjordània (des del 1949, Jordània), l’Aràbia Saudita i el Iemen.
Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait 1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina 1976, Djibouti 1977 i les Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en…
Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet)
Situació Una vista aèria de l’edifici, amb un absis a llevant molt petit en comparació amb les mides que té la nau J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues es troba sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, dins el terme municipal de Tavertet, al declivi dels tossals que venen a trencar els espadats de la riera de les Gorgues, en un paisatge amè i aspre, totalment rural Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,1 —y 51,8 31 tdg 471518 Per arribar-hi cal anar a l’Esquirol…
Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Puigmal des del costat nord-oest F Tur L’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, a 870 m d’altitud, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la vall de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG470742 S’hi va per una pista que comença just a la collada de Sentigosa, a 1 064 m d’altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera GE-521, de Sant Joan de les Abadesses a Olot Amb un recorregut de 2,50 km vers el nord-est, hom hi arriba l’església és…
A la frontera. Dues capitals: Aquisgrà i Bagdad. 711-998
A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
William Turner Walton
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…
Tulio Halperin Donghi
Historiografia catalana
Historiador argentí.
Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…
Antoni Chabret i Fraga
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…