Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
Les sabanes del món en règim de protecció
A diferència del que passa a les selves tropicals plujoses, les sabanes no acostumen a destacar per la seva alta diversitat biològica en canvi, són conegudes per la facilitat amb què s’hi poden veure espècies animals, cosa molt més dificultosa en aquelles En una selva on visquin més d’un miler d’espècies d’ocells, sort tindrà l’observador que en vegi més d’un centenar en una sortida matinal Aquest no és el cas de les sabanes Hom pot veure un bon nombre i varietat de grans mamífers a les sabanes herboses i llenyoses africanes, hi ha excellents possibilitats d’observar ocells a les sabanes…
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…
El poblament humà de les boscanes decídues
L’origen i la diversitat del poblament Els primers humans moderns que arribaren a les boscanes decídues dels diferents continents ho feren per camins molt diversos i en moments no del tot coincidents Pel pes de les boscanes decídues a Europa, el poblament humà del continent europeu es tracta en el present volum amb un cert detall, mentre que el poblament i les relacions genètiques entre les diferents poblacions actuals dels continents asiàtic i nord-americà només s’apunten són considerats amb més deteniment als volums 6 i 8, respectivament El poblament de les boscanes europees Les boscanes…
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…
Les societats de l'antiguitat
El naixement de l’estat a les societats de la prehistòria El terme estat designa una organització que pren decisions i té el poder de donar ordres i fer que el poble que viu en un determinat territori l’obeeixi Aquest poder s’anomena polític i s’exerceix mitjançant l’amenaça i l’ús de la força És considerat un poder legítim per part de qui hi és sotmès i, a més, és sobirà, pel fet que no reconeix cap autoritat per damunt seu L’estat és constituït per tres elements un poder sobirà, un poble i un territori Se sap que des de l’antiguitat es van originar molts estats al món, perquè se’n conserven…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…
Els ecosistemes lacustres
El llac de Banyoles en visió aèria, amb la seva forma característica Jordi Vidal Els llacs es caracteritzen perquè mantenen una quantitat relativament gran d’aigua respecte de la que hi entra o en surt La seva taxa de renovació és d’un any com a mínim, en mitjana D’altra banda, el nivell de l’aigua no sol variar gaire, per la qual cosa s’hi desenvolupa un cinyell de vegetació, si les condicions climàtiques ho permeten Aquesta característica els diferencia dels embassaments Als Països Catalans, els llacs són relativament petits i emmagatzemen poca aigua La seva forma, el volum i les seves…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…
Història de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…