Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Santa Maria de Vilanova d’Éssera
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on es destaca l’absis construït sobre una alta socolada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és situada a l’extrem nord-est del nucli urbà del poble de Vilanova d’Éssera Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918140 Vilanova d’Éssera és vora la carretera C-139, que condueix a Benasc El camí està perfectament indicat JAA-JBP Història L’anomenat Ròtol de Benasc consigna el lloc o territori termenat de Villanue , a la vall Sositana Vers el 1008 Guimar, Cèntul i Ató amb els seus germans Erill, Elo i Gutiscle, vengueren a Enard i la seva…
Santa Eulàlia d’Asnurri (Anserall)
Art romànic
Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha localitzat de l’…
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…
L’orfebreria
Art gòtic
Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…
cinema i esport

El director cinematogràfic Fructuós Gelabert (a la dreta) uní cinema i esport i dirigí pel·lícules de temàtica automobilística
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
catedral de València
La façana dels Apòstols de la catedral de València
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de València, que té com a titular Santa Maria.
La catedral anterior a la conquesta cristiana, la que existia des del s VI, en temps del primer bisbe conegut, Justinià 531-46, que el 546 celebrà un concili a València, es trobava prop de l’actual, a l’àmbit de l’antiga basílica i fòrum romans Ho confirmà el 1906 la troballa d’una làpida fragmentada, amb deu hexàmetres llatins, que commemorava la reconstrucció d’un temple magnífic maltractat pels segles Aparegué en aterrar-se una casa a la plaça de l’Almoina, davant la catedral actual Molt abans 1770 s’havia descobert prop del mateix lloc una làpida funerària amb un crismó Per bé que en…
Els tinells, les taules i els seients
Art gòtic
Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…
Trastorns càrdio-vasculars durant l’embaràs
Patologia humana
El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin D’altra banda, durant l’embaràs s’incrementa extraordinàriament la circulació sanguínia per l’úter, a causa del mateix creixement de l’òrgan i al desenvolupament de la placenta…
L’etapa heroica del nou disseny
La història del disseny industrial català ha estat durant bastants anys la de l’ADI-FAD Una de les primeres iniciatives va ser la creació dels premis Delta, anuals, que recollien també una selecció dels millors objectes Al començament hi van influir el disseny italià i nòrdic, amb preponderància dels principis de la Bauhaus-Ulm Alguns d’aquells primers dissenys han quedat com a veritables clàssics Són els casos del llum TMC , de Miquel Milà, les setrilleres de Marquina i el cendrer Copenhagen , de Ricard Des del començament es va imposar un gran rigor, en un intent de recuperar el temps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina