Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
El gas d'acetilè. El carbur de calci
Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de carbur de calci dóna uns 300 litres de gas…
Hiperhidrosi
Patologia humana
La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys En general, millora cap a vint-i-cinc anys La hiperhidrosi generalitzada és deguda a una activitat desmesurada de les glàndules sudorípares, sovint generada per una alteració dels mecanismes de regulació de la temperatura corporal, de causa desconeguda De vegades, després d’un accés febril ocasionat per alguna malaltia, la sudoració es manté dies o mesos després que l’afecció causal…
Galceran de Pinós
Historiografia catalana
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Querforadat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134) els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, que, però, no romangueren dins el patrimoni familiar.
Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
magnesi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el beril·li i el calci.
És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el…
Jaume Bofill i Ferro
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Crític literari, poeta i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a Revista de Poesia , La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, Ariel Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més…
,
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
Diafragma
Definició El diafragma és un dispositiu emprat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint totalment l’orifici extern del coll uterí de manera que impedeixi l’accés del semen a l’úter Característiques i utilització Fonamentalment, el diafragma es troba constituït per una làmina impermeable en forma de cúpula elaborada generalment amb cautxú, o de vegades amb algun material plàstic sintètic La vora lliure de la cúpula és reforçada amb un cercle de metall englobat al cautxú, que manté el seu contorn circular Com…
braç de gitano
Pastisseria
Pastís de forma allargada, fet amb fulls de pa de pessic, farcit de crema, nata, trufa, etc, enrotllat i empolvorat amb sucre de llustre, xocolata o rovell cremat.
La llet i els seus derivats
La llet és el producte de secreció de les glàndules mamaries de les femelles dels mamífers, que serveix com a aliment per a llurs cries La llet és l’aliment natural més complet que existeix, ja que conté en major o menor proporció pràcticament tots els nutrients i durant l’alletament pot cobrir tots els requeriments nutritius de les cries de cada espècie La composició nutritiva de la llet pot variar considerablement segons quin sigui el mamífer que la produeixi i el tipus d’alimentació a què aquest hagi estat sotmès La llet humana , que a més de nutrients conté elements immunologies, és la…
roser

Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment sense agullons,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina