Resultats de la cerca

Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…

Les peces bucals mastegadores, típiques dels coleòpters, són ben visibles en el cap d’aquesta saperda Saperda carcharias , un banyarriquer que ataca els xops o pollancres debilitats les femelles, amb les mandíbules, fan incisions a l’escorça d’aquests arbres i hi dipositen un o dos ous Les larves que en neixen s’alimenten dels teixits vegetals, cosa que les mena a fer galeries cada cop més profundes en el tronc afectat Rafael Campillo Els coleòpters o escarabats constitueixen el grup d’insectes més diversificat i més nombrós Actualment, hom en coneix més de 350 000 espècies, que viuen en els…

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…

La rata talpera Arvicola terrestris és una espècie de dimensions i coloració variables, de potes més aviat curtes i cua coberta de pèls curts i fins, que no sobrepassa mai en les formes peninsulars la meitat de la llargada del cap i el cos junts Els ulls són petits i les orelles, curtes, sobresurten poc d’entre el pèl dels voltants Tant els mascles com les femelles tenen un parell de glàndules odoríferes laterals, que són especialment desenvolupades durant l’època de la reproducció Les mesures corporals són les següents 182-219 mm de cap i cos, 104-147 mm de cua, 31,5-39 mm de peu posterior…

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…

El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…

Disposició original dels mosaics de la cursa del circ i de Bellerofontes i la Quimera J Serra Aquesta villa suburbana de Girona era situada a l’emplaçament de l’actual collegi Bell-lloc del Pla, al SW del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta de l’Onyar i a tocar de la riera de Marroc És coneguda exclusivament pels paviments en mosaic d’algunes de les seves habitacions o ambients, ja que mai no es va realitzar al lloc una excavació arqueològica per determinar-ne les estructures i a hores d’ara ja no és viable fer-ho Els primers mosaics es descobriren el 1876 i, per la seva ordenació,…

Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…

Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola de Formentera Aquesta…