Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Mussol
El mussol Athene noctua és probablement el més popular dels rapinyaires nocturns Recorda l’aspecte del xot, però no té "orelletes" i tot ell és més gros 20-21 cm i de color menys uniforme Les fotografies, fetes al Vallès Occidental, corresponen a un mascle adult a dalt i a una parella en el moment de la còpula a baix Oriol Alamany La situació d’aquesta espècie als Països Catalans és completament diferent, si considerem els territoris continentals, o bé les Illes Així el mussol és sedentari, nidificador i, en general, comú al continent, on té una distribució pràcticament contínua, a excepció…
coleofòrids
Entomologia
Família de microlepidòpters nocturns (lepidòpters), d’ales estretes i amb pèls llargs; llur posició de repòs és característica, ja que col·loquen juntes les antenes i les disposen com si fossin una prolongació del cos.
lludrió
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels escatososde la família dels escíndids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en hàbitats més…
Tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas
Patologia humana
La tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas és una parasitosi provocada pel protozou Trypanosoma cruzi , que es transmet a través de diverses menes d’insectes que habiten en regions tropicals o subtropicals d’Amèrica i que evoluciona, en les fases avançades, amb importants lesions a l’esòfag, el cor i el budell gros L’agent etiològic, el Trypanosoma cruzi , és un protozou que desenvolupa una part del cicle vital en els humans o en altres animals i una altra part dins l’aparell digestiu de diverses espècies d’insectes d’aspecte similar als escarabats voladors, de la subfamília Triatominae…
Teixó
El teixó Meles meles és inconfusible a causa del seu cos massís i, sobretot, per les dues bandes negres que mostra als costats del cap El seu pelatge és llarg i presenta poderoses ungles a les mans El musell és allargat i punxegut, i al capdamunt del cap destaquen les orelles, curtes i blanques Albert Montori És un mustèlid de grans dimensions, amb el cos gras, el cap una mica aplatat, i els ulls i les orelles petits Presenta dues bandes negres molt característiques al cap, que engloben els ulls i les orelles Les potes i la cua són relativament curtes El pèl és fort i llarg, més fosc al…
Siboc
El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’enganyapastors és a dir…
Duc
Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…
Trastorn del son
Patologia humana
Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…
Els estudis sobre amfibis
Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en…
Mussol banyut
El mussol banyut Asio otus és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes 34-35 cm i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander a dalt i a un poll a baix Anna Motis i Antoni Agelet Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa fa que encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina