Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

S’entén per danses cerimonials aquelles que imprimeixen solemnitat festiva i cerimonial als moviments acostumen a celebrar-se amb motiu de la presa de possessió d’algun càrrec de responsabilitat en l’entitat organitzadora de la dansa, o bé són presidides pels membres més representatius de l’entitat Aquestes danses acostumen a exhibir certs rituals d’obertura, que poden ser executats per una parella o més, que actuen d’oficiants de l’acte són els anomenats «capdansers» Tant la música com la coreografia i la indumentària dels balladors participen d’una atmosfera de gentilesa, galanteig i…

Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…

L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a…

Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual cosa fa que…

Luís Vaz de Camões 1525-80, el gran poeta èpic portuguès, escrigué en el cant desè d’ “Os Lusiadas” “A les illes Maldives neix la planta que al fons del mar arrela sobirana, el qual fruit contra la urgent metzina és tingut per oportuna medicina” Es referia a una misteriosa planta pretesament submarina que obsequiava la gent de les illes Maldives, i de les costes malabars, singaleses i fins insulíndiques, amb uns fruits singularíssims els cocos de mar Varats a la platja, en efecte, uns cocos immensos i de forma suggestiva apareixien molt de tant en tant i com per art d’encanteri, procedents,…

L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…

Els indis de la conca de l’Orinoco recorren a diverses astúcies per a pescar, una de les quals és emmetzinar localment l’aigua d’algun rabeig amb un suc lletós que obtenen dels tubercles d’una planta de la selva Un suc lletós prou tòxic per matar o estabornir els peixos malgrat que la seva dilució en l’aigua del riu n’atenua, òbviament, els efectes Un suc lletós que, de fet i sorprenentment, és un residu alimentari El suc lletós que resulta del procés d’elaboració de la més difosa de les plantes…

Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…