Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
Becadell comú
Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…
Pela-roques
El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…
Busqueta vulgar
La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…
Duc
Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…
Xot
El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie nidificadora…
Tórtora
La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca L’exemplar…
Grua
Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…
Xoriguer
El xoriguer Falco tinnunculus és el falcó més abundant al nostre país És fàcil de veure’l sobrevolant les planes obertes i parar-se en vol tot movent les ales d’una manera molt peculiar, o també, parat als cables o als arbres De mida petita no sobrepassa els 34 cm, té el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua, característica i visible a la fotografia de dalt A la de baix, s’aprecia la cera groga del damunt del bec, típica dels falcons Tony Tilford / Index, i Oriol Alamany És el falcònid més àmpliament representat als Països Catalans i, de ben segur, el rapinyaire diürn…
Arpella vulgar
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix que…