Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Els uranoscòpids: rata
Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…
Metabolisme de l’alcohol
Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang Als 5 minuts de…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
Equinococcosi o hidatidosi
Patologia humana
L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…
Espasme esofàgic difús
Patologia humana
Definició És anomenat espasme esofàgic difús un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la presència de contraccions incoordinades a l’esòfag que impedeixen que els aliments siguin empassats adequadament i que de vegades causen dolor Causes La causa d’aquest trastorn és desconeguda Tanmateix, però, segons els estudis efectuats en aquest sentit, la majoria dels casos s’acompanyen d’unes alteracions anatòmiques que en són característiques Així, se sol detectar un engruiximent del teixit muscular de la paret de l’esòfag, com també una lleugera inflamació del teixit nerviós local Pel que…
El que cal saber dels trastorns de la dona durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs, la producció de certes hormones i l’augment de la grandària de l’úter solen provocar trastorns molt diversos, que no comporten perill, però que generen molèsties, i que la gestant ha de distingir de les veritables complicacions de l’embaràs A més, certes mesures poden prevenir o reduir les molèsties Si no s’adopten algunes precaucions, és molt freqüent que durant l’embaràs es produeixin trastorns de les genives i les dents, que poden generar infeccions Per a evitar-los, l’embarassada ha d’incloure en la dieta una bona aportació d’aliments rics en calci, com ara llet i…
La immunitat innata o inespecífica
Fisiologia humana
La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…
Febre Q
Patologia humana
Definició La febre Q és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombroses espècies d’animals —salvatges i domèstics— i que accidentalment pot ésser transmesa a l’ésser humà, el qual de vegades evoluciona de manera aguda —originant una síndrome febril i alteracions respiratòries—, o molt estranyament en forma crònica, ocasionant alteracions inflamatòries en diversos òrgans com ara el fetge o el cor Causes L’ agent etiològic de la febre Q és el bacteri Coxiella burnetti , que pertany al gènere Rickettsia , caracteritzat per la resistència a la sequedat ambiental, circumstància que…
Triquinosi
Patologia humana
Definició La triquinosi és una malaltia d’origen parasitari deguda a un cuc petit anomenat Trichinella spiralis , habitual en alguns animals —especialment els porcs—, que pel consum de carn poc cuita es pot transmetre a l’ésser humà i generar un trastorn greu o, de vegades, originar complicacions importants Causes La Trichinella spiralis és un cuc petit que pertany al grup dels nematodes Els adults tenen entre 1 mm i 4 mm de longitud L’ hàbitat natural del paràsit és l’organisme de diversos animals, sobretot porcs, senglars i ocasionalment rates, tot i que també pot parasitar l’organisme humà…
Dànae i Asclepi
Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…