Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Els cnidaris hidrozous
Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…
Els dípters: mosques i mosquits
Característiques del grup Els dípters, mosques i mosquits en general, són insectes holometàbols molt característics per la seva morfologia i molt importants pel seu nombre i el seu interès econòmic Presenten una gran diversitat de grandàries i formes, amb espècies que tot just arriben al millímetre i d’altres que poden assolir diversos centímetres de llargada o envergadura, com les típules o els tàvecs Els adults dits també imagos tenen normalment dues ales membranoses situades al mesotòrax, que és el segment més desenvolupat del tòrax El segon parell d’ales propi dels altres insectes, les…
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
Vida i evolució
Fets a mida La Terra és poblada per milions d’espècies diferents d’animals i de plantes Els éssers vius habiten tots els ambients, dels pols a l’equador, els recursos dels quals saben aprofitar de les maneres més variades El seu cos i el seu comportament s’han especialitzat extraordinàriament per a viure N’hi ha prou d’observar amb una mica d’atenció un prat qualsevol en pocs minuts descobrim entre l’herba molts animals, atrafegats en activitats diverses, capaços d’utilitzar de manera particular el que el prat els ofereix La papallona desenrotlla la llarga probòscide per xuclar el nèctar del…
Els anèl·lids poliquets
Característiques generals El poliquet de la fotografia, una espècie errant, Lepidasthenia elegans , permet d’observar la clara segmentació externa del cos i la distribució de les setes a cada anell, com també la diferenciació del cap, a la part anterior del cos Aquesta espècie viu principalment a l’interior de les concrecions calcàries dels ambients coralligen i el precoralligen Lluís Dantart Els poliquets constitueixen el grup més ampli i divers del fílum dels anèllids Es tracta d’animals multisegmentats i proveïts d’unes expansions laterals molt característiques, anomenades parapodis, que…
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
La flora i el poblament vegetal de les selves plujoses
L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…
Societats i comportaments animals
La vida social dels animals Quan pensem en l’organització social dels humans de seguida ens ve al cap que el nucli organitzat més simple és el de la família Més enllà d’aquesta primera forma associativa, basada en l’exigència de tenir cura dels fills que en néixer no són autònoms, la societat humana s’ha organitzat en models que depenen de les formes de poder polític, econòmic i ideològic creades pels homes al llarg de la història i arreu del món Si centrem la nostra atenció envers els animals, què podem dir sobre les seves formes d’agrupació social Viuen aïllats, en grups familiars o en…