Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…
Els rotífers
En la seva morfologia general els rotífers destaquen per les seves petites dimensions menys de 2 mm de llargada, per l’aparell rotatori de funció locomotriu i filtradora que tenen a la part oral, i per la presència d’una lloriga feta de plaques en algunes de les espècies La de la fotografia, Keratella cochlearis , fa part de la fauna planctònica de les nostres aigües dolces Miquel Blasi Els rotífers comprenen unes 2000 espècies de petites dimensions de 100 a 500 µm, tot i que excepcionalment poden ésser més petits, d’uns 50 µm, o més grans, fins a 2500 µm Viuen gairebé exclusivament en les…
carofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues d’aigua dolça i salabrosa, semblants a cues de cavall, sovint calcificades, de cèl·lules amb nombrosos cloroplasts, però sense pirenoides, i de tiges constituïdes per entrenusos, formats per una cèl·lula axial generalment encerclada per altres de corticals, i nusos d’on arrenquen rames verticil·lades.
No fan espores i, per tant, no hi ha alternança de generacions Els òrgans de reproducció sexual són els oogonis, ovoides, que consten d’una ovocèllula revestida per cinc cèllules, les terminacions de les quals formen la corónula, i els anteridiòfors, esfèrics, constituïts per vuit cèllules perifèriques, cadascuna amb un manubri interior proveït de filaments anteridials Els espermatozoides, biflagellats i en forma de rull, penetren en els oogonis per les fenedures de la corónula Zigots fòssils del temps devonià palesen l’antigor d’aquesta classe
Les himenoquetàcies
Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
Les liquinals
Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…
Els equisets o equisetates
La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…