Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Adobar pells
El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum
mesa
Tecnologia
Operació que hom feia antigament en l’adob de badanes consistent a sotmetre les pells a un bany amb escorça de pi o d’alzina i tenir-les-hi almenys una setmana.
tibossa
Branca de l’alzina surera que queda seca a l’arbre, la fusta de la qual es podreix i en queda el pelagrí sencer, i dins la qual solen fer niu els ocells.
bitllot
Garrot d’alzina, etc, d’uns tres pams de llarg, que utilitzaven els carreters, plantant-lo damunt el carro, per a garrotar, i també els tapers per a encordar o embalar taps, etc.
ament
aments d’un trèmol
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d’arbres forestals com l’alzina, el roure, l’avellaner, el pollancre o el salze.
Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Aspecte lamentable que ofereix actualment aquesta església J M Masagué Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís de Plegamans són a llevant del nucli poblat de Palau de Plegamans, a l’interior del clos de la hisenda de Can Gordi o la Granja, on d’ençà de 1920 hi ha un reformatori de la protecció de menors Actualment, depèn de la Generalitat i es coneix amb el nom de centre educatiu l’Alzina La finca és totalment tancada amb filats, murs i portes d’alçada considerable Les poques restes que queden de l’església són al sector de tramuntana respecte de les…
La Costa Brava meridional
La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…
Ramon Folch i Guillèn
Ramon Folch i Guillèn
© ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.
Biologia
Biòleg.
Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…