Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
L’Alt Camp
Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…
De la unió imperial a la Unión de Armas
El context De “senyor emperador de Spanya” fou saludat Ferran II pel seu batlle general a València, Dídac de Torres, en un parallelisme més que tancat amb la salutació del notari arxiver Pere Miquel Carbonell —“senyor Rey e príncipe de las Spanyas”—, alhora que el canonge de Girona Andreu Alfonsello creia veure en el nou regnat l’inici de “l’imperi de les Espanyes”, i fins i tot el cardenal Joan Margarit i de Pau, en la dedicatòria del Paralipomenon Hispaniae libri decem , recordà en l’esdeveniment de la unió de corones del 1479 els vincles de les dues Hispànies —Citerior i Ulterior— Els…
Santa Maria del Mar
Art gòtic
Volta i corona del presbiteri de Santa Maria del Mar Una de les fites cabdals de la història de l’art català de tots els temps és la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar, obra dels mestres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Se’n va collocar la primera pedra el 25 de març de 1329, i al novembre del 1383 es tancava la darrera de les voltes de la nau major Aquesta rapidesa, inusual en temples de proporcions semblants, s’explica pel ferm mecenatge d’Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós i dels nombrosos burgesos que vivien en el puixant barri de la Ribera o quarter del Mar…
Banc de Catalunya (1920-1931)
Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent de duanes i…
Caixa de Manlleu (1896-1994)
Logo de la Caixa de Manlleu La creació de la Caixa d'Estalvis de Manlleu 1896 Manlleu, el 1896 El canal de les fàbriques, a Manlleu, en postals del començament del segle XX La població de Manlleu tenia una mica més de 5 000 habitants el 1896 Una població relativament petita, si la comparem amb altres seus de caixes d’estalvis catalanes Inferior fins i tot a la de Vic, la capital de la comarca d’Osona —11 600 habitants el 1900—, a la qual pertany Manlleu Però Manlleu tenia una característica pròpia era la capital industrial d’Osona, el centre d’un nucli fabril, que inclou Roda, Sant Hipòlit,…
Portugal

Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
La moneda del comtat d’Osona
Art romànic
Preliminars Una de les manifestacions de l’art romànic de dimensions més reduïdes, però també d’una bellesa i perfecció, a vegades corprenedora, és, sens dubte, la moneda És ben cert que fins fa molt poc hom havia fixat ben poc l’atenció en aquestes petites meravelles de la miniatura romànica, veritables obres d’art en l’ofici del gravat d’encunys Serà difícil trobar entre les amonedacions medievals europees dels segles X-XII monedes tan extraordinàriament ben treballades i artísticament a l’alçada d’alguns tipus monetaris de Vic, de Besalú i alguns dels de Girona No fora pas agosarat afirmar…
Sant Salvador de Breda
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir de Sant Salvador de Breda, entorn del qual es va crear la vila TAVISA El monestir de Sant Salvador és actualment la parròquia de la població de Breda, i es troba al centre del nucli urbà Mapa 365M781 Situació 31TDG633222 JRR-JAA Història La vall de Breda, realçada pel castell de Montsoriu, estigué lligada des de l’inici de la nostra història al llinatge dels vescomtes de Cabrera, originaris del castell de Cabrera, a Osona, que esdevingueren vescomtes de Girona i Àger, comtes d’Osona i comtes-sobirans d’Urgell Els Cabrera foren els senyors del…
El marc històric del romànic del Ripollès
Art romànic
Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…