Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
Marroc

Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…
Iraq

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, envoltat pel golf d’Aràbia al SE, Turquia al N, Síria al NW, Jordània a l’W, l’Iran a l’E i Kuwait i l’Aràbia Saudita al S; la capital és Bagdad.
La geografia física La major part del país és ocupada per una gran plana alluvial regada pel Tigris i l’Eufrates, anomenada Mesopotàmia El clima és continental, amb estius molt calorosos i hiverns relativament temperats les temperatures mitjanes del mes de juliol són de 34,1 °C a Mossul i de 33,9 °C a Bagdad i a Bàssora, i la màxima pot arribar a vegades a 50 °C les mitjanes del mes de gener, a les mateixes ciutats, són de 8,1 °C, 10,1 °C i 12,9 °C, respectivament Les precipitacions, molt escasses, sovint són torrencials i produeixen inundacions actualment regulades mitjançant rescloses en…
Secularització i creences
Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…
La biotecnologia
Què és la biotecnologia D’algun temps ençà, s’està estenent, en diversos àmbits de l’activitat humana, l’ús de microorganismes vius, com ara bacteris, virus o llevats ja sigui l’organisme complet o només una part o una substància sintetitzada com, per exemple, els enzims, tant per a la fabricació de productes d’interès industrial i comercial com per a millorar les característiques de productes ja existents Els processos de producció que se serveixen de materials biològics com a generadors de substàncies es designen amb el nom de biotecnologia Es tracta d’una activitat que té com a origen…
L'home canvia el món
Tècnica i tecnologia El terme tecnologia no té un sol significat per aquest motiu, farem unes observacions generals, a fi d’aclarir-lo Per a poder progressar i modificar i controlar el medi en què viu, la humanitat necessita coneixements, i amb cada pas endavant sorgeixen nous interrogants Mirem de classificar els coneixements segons el tipus de preguntes a què responen En observar el món que ens envolta, podem demanar-nos com tenen lloc els fenòmens que s’hi esdevenen com cauen els pesos, com creixen els arbres, com es produeixen els llamps, etcètera La ciència és qui respon a aquestes…
El ferment d'una arquitectura diferent
Antoni Gaudí 1852-1926 Drac de ferro forjat 1885, finca Güell Barcelona RM Durant la segona meitat del segle XIX, Catalunya visqué una època de prosperitat industrial i, alhora, un desig d’integració plena en els corrents europeus En cinquanta anys 1860-1910 assolí el que d’altres nacions europees van aconseguir en un període molt més dilatat A l’època de la Restauració i, més concretament durant la preparació de l’Exposició Universal del 1888, Barcelona i d’altres ciutats catalanes assoliren una notable transformació urbana i intellectual En aquest marc, cal assenyalar la molt estreta…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
La fauna i el poblament animal de la taigà
La vida animal a la taigà Factors com la llarga durada de l’hivern i la brevetat de l’estiu tenen una importància cabdal per a l’existència dels animals de la taigà, ja que la supervivència durant els llargs i nivosos hiverns del bioma resulta particularment crítica El temps és fred i humit durant tot l’any, però a l’hivern, en molts llocs, la gruixuda capa de neu dificulta enormement la mobilitat i impedeix que molts pobladors de la taigà accedeixin a l’aliment En algunes regions del Quebec, per exemple, en aquesta estació poden arribar a caure fins a 5 m de neu L’origen del poblament…
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…
La fi dels somnis compartits
El matí del 29 de desembre de 1874, a un quilòmetre de Sagunt, Martínez Campos proclamà Alfons de Borbó rei d’Espanya Com en l’intent de Sant Carles de la Ràpita, aprofità que bona part de l’exèrcit estava travat per la guerra carlina, però aquesta vegada ningú no formulà contra el general colpista retrets d’oportunisme i falta de patriotisme Martínez Campos no va ser vist com un traïdor, com Ortega, sinó com un patriota conseqüent que anava a posar ordre S’iniciava així, accidentalment des del País Valencià, la Restauració La proclamació d’Alfons XII es…