Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
Corbera de Llobregat

Corbera de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del congost de Martorell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
Sant Cristòfol de Campdevànol
Art romànic
Situació Una vista del conjunt de les ruïnes de l’església, les quals encara permeten de reconstruir-ne la planta M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Cristòfol, també anomenada “ la Vella ”, es troba a força distància de la població actual, sota el turó de Puigcorber, al costat nord-oriental de la població de Campdevànol Més a prop de la població hi ha una nova església parroquial, del segle XVII, del mateix nom, amb la qual cal no confondre’s Mapa 256M781 Situació 31TDG307757 Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a l’extrem de ponent de la població i va al cementiri, o…
El Palau Episcopal (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general del pati del palau, amb les galeries del segle XIII construïdes en època del bisbe Arnau de Gurb ECSA - M Catalán El Palau Episcopal és situat al centre històric de la ciutat, vora la muralla romana, entre el carrer del Bisbe, on hi ha la porta principal, la Plaça Nova i la plaça Garriga i Bachs MLIR Història La primitiva residència episcopal dels bisbes de Barcelona es trobava a l’actual carrer dels Comtes de Barcelona, tocant a la plaça de Sant Iu l’acompanyava un verger i més avall les cases canonicals Al final del segle XII o l’inici del segle XIII es va alçar una…
El darrer món bizantinitzant i la introducció de la pintura gòtica. El primer lineal (del 1200 al gòtic)
Art gòtic
Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…
Tumor de bufeta
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de bufeta o tumor vesical el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyent als teixits que formen la bufeta urinària, les quals es reprodueixen molt acceleradament i originen una massa o tumor Es pot tractar d’un tumor benigne , i en aquest cas la massa cellular es manté localitzada sense infiltrar-se en el teixit adjacent, o bé pot correspondre a un tumor maligne , i en aquest cas les cèllules adopten característiques canceroses, s’infiltren en les estructures adjacents i fins i tot es disseminen a d’altres òrgans a través de la circulació limfàtica i…
Electrocardiografia
Patologia humana
L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina