Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
La televisió
Fer qualsevol mapa de la televisió al món és una empresa gairebé impossible a causa de l’acceleració dels canvis que experimenta aquest mitjà de comunicació, tant des del punt de vista tecnològic com des del cultural Recents informes de la UNESCO han posat de manifest que la desregulació del sector de les telecomunicacions, el sorgiment de mercats mundials i la convergència dels mitjans de comunicació, com també els avenços de la tecnologia de la informació, han forçat països de tot el món a fer front a nous desafiaments Cada vegada serà més difícil separar els mitjans electrònics…
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
John Armstrong
Historiografia catalana
Enginyer militar anglès.
La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
música del monestir de Montserrat
Música
Música desenvolupada al santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situat al vessant oriental de la muntanya del mateix nom.
És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…
Castell de Montcada (Montcada i Reixac)
Art romànic
Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…
Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista aèria del turó de Boixadors, enmig d’una plana típicament segarrenca, amb el castell i l’església de Sant Pere ECSA - J Todó El castell és encimbellat dalt d’un turó 848 m d’altitud que destaca al bell mig d’una plana típicament O segarrenca, a les envistes de Calaf i a la banda nord-oriental del terme, a frec dels límits bagencs Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 S’hi arriba per la carretera de Manresa a Calaf Prop del quilòmetre 28, a mà dreta, en direcció Calaf, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal desviar-se, a mà…
Santa Maria de La Llacuna
Art romànic
Situació Antic priorat benedictí, situat a la vila de la Llacuna, a tocar de la plaça dita de Fort Micó Mapa 35-16419 Situació 31TCF777926 Les seves restes, avui dia invisibles, es troben encastades dintre d’una casa moderna de la part SE de la plaça APF Història La seva existència és documentada d’abans del 1020, puix que consta que l’any 25 del rei Robert que se situa entre el 1020 i el 1021 era regida pel sacerdot Selva En aquell any els comtes de Barcelona Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I van donar l’església de Santa Maria de la Llacuna al monestir de Sant Llorenç del Munt, a…
Nuclear, solar o fòssil?
La major part de l’energia exosomàtica directament controlada per l’home prové de la combustió de matèria reduïda o assimilada per la vida durant el passat de la història de la Terra combustibles fòssils o en el present fusta, energia de la biomassa La major part, però no tota L’energia dels enllaços químics com l’energia del Sol, és energia d’alta qualitat És natural que hom l’exploti preferentment en la forma més còmoda El gas i el petroli resulten més còmodes que no el carbó sòlid, però les reserves explotables són limitades El 1988 s’extragueren 3,39 km 3 de petroli i 1 922 km 3 de gas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina