Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
Els catalans vistos pels estrangers
La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…
La crònica negra
El crimen de la calle Legalidad , A Speratti, ed Martínez Roca, Barcelona, 1983 Coll part / GS Les enormes dificultats materials de la majoria de la població i 1’origen fosc de les noves fortunes van donar peu a la ràpida extensió d’estafes, robatoris i assassinats L’Estat franquista, que volia demostrar la seva autoritat i donar exemples de la moral oficial, s’encarregà d’esbombar aquests casos quan la policia aconseguí de resoldre’ls Això explica l’interès que va despertar la crònica negra a la premsa general i, fins i tot, l’aparició d’algunes publicacions especialitzades, representades…
D’Abissínia al cor d’Europa
L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…
Les febres de la virreina
Un bon dia del mes de gener del 1629 arribà a Lima l’excellentíssim senyor don Gerónimo Fernández de Cabrera y Bobadilla, comte de Chinchón, disposat a fer-se càrrec del virregnat del Perú Al cap de deu anys, tant ell com la seva muller, Francisca Henríquez de Ribera, ja funcionaven a la criolla i tenien el detall d’emmalaltir de les mateixes coses que els naturals del país És així com, l’any 1638, la virreina contragué unes febres greus que la dugueren a les portes de la mort Però un oportú i providencial funcionari de sa majestat, el corregidor de Loja, don Juan López Cañizares, es presentà…
Xocolata per als déus
Fra Bernardino de Sahagún 1499-1590, missioner franciscà a Nova Espanya i gran compilador del costumisme nàhuatl, explicava el 1571 que els mexiques, amb ocasió de la festa d’Atemozotli el setzè mes del seu calendari, posaven com a ofrena davant de les imatges de les muntanyes de neu perpètua Iztaccihuatl, Popocatepetl, Citlaltepetl petites xicres amb grans de cacau Encara avui subsisteix en algunes regions de Mèxic el costum d’incloure la xocolata entre les ofrenes que es fan a les plantes considerades deïtats per tal d’enfortir-les o, cas que siguin medicinals, per tal que el seu efecte…
Ramon Llull i el pensament medieval
RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer, per a qui l’…
El conflicte de les bandes de música de Llíria
Banda de la Unió Musical de Llíria al principi dels anys cinquanta AUMLL / MG Durant els dos darrers segles, la proliferació de bandes de música ha configurat un dels fenòmens associatius i culturals més interessants del País Valencià La intensa vida interna de les societats musicals i, sobretot, la notòria projecció que abasten dintre les respectives localitats, les han convertides en autèntics eixos articuladors de la sociabilitat de nombrosos pobles valencians Quan una banda participa en un certamen, els músics representen el seu poble quan en un poble n’existeixen dues, la…
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, fill de Johann Strauss i conegut també com a Johann Strauss II.
Vida A sis anys escriví la seva primera peça, i semblava ja predestinat a la carrera musical La seva mare l’ajudà permetent que estudiés violí d’amagat del pare -que volia que treballés en un banc- Quan aquest abandonà la llar familiar el 1842, el jove Johann pogué consagrar-se de ple als estudis musicals No solament es formà com a excellent violinista sinó que també feu estudis de teoria i contrapunt amb Joseph Dreschler, director del cor de la catedral de Viena El 1844 debutà en públic amb una orquestra que interpretava peces seves i del seu pare De manera immediata assolí un renom…
El tapís de la reina Dido
Art gòtic
El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina