Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Ramon Llull
Historiografia catalana
Pensador, activista religiós i escriptor polifacètic.
Vida i obra Produí prop de tres-centes obres en llatí i català les obres que afirma haver redactat en àrab, s’han perdut en canvi es conserven traduccions medievals d’obres seves a l’occità, al francès, a l’italià, al castellà i fins a l’hebreu La seva biografia el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allu- nyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació i a l’oració Llull es presenta com el…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…
Luca Marenzio
Música
Compositor italià.
Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
Saragossa
La torre de la Seu de Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
catedral de València
La façana dels Apòstols de la catedral de València
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de València, que té com a titular Santa Maria.
La catedral anterior a la conquesta cristiana, la que existia des del s VI, en temps del primer bisbe conegut, Justinià 531-46, que el 546 celebrà un concili a València, es trobava prop de l’actual, a l’àmbit de l’antiga basílica i fòrum romans Ho confirmà el 1906 la troballa d’una làpida fragmentada, amb deu hexàmetres llatins, que commemorava la reconstrucció d’un temple magnífic maltractat pels segles Aparegué en aterrar-se una casa a la plaça de l’Almoina, davant la catedral actual Molt abans 1770 s’havia descobert prop del mateix lloc una làpida funerària amb un crismó Per bé que en…
Sant Martí d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Restes de l’antiga portalada que s’obria al mur de ponent, l’únic que subsisteix de l’església ECSA - J Bolòs Les restes de l’antiga església de Sant Martí es troben molt a prop del poble d’Areny, tot just a la clenxa de la serra que separa la clotada d’Areny de la Valira de Cornudella, vora les ruïnes de l’antic castell d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG124813 L’itinerari per a arribar als vestigis de l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior MAF Història En el seu origen aquesta església fou una capella del castell d’Areny, de titularitat comtal Al segle…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…