Resultats de la cerca

La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…

Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…

Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…

L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…

Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…

Al ritme de les marees Als vorals entre el medi marí i el terrestre de la majoria de les costes, hi ha sistemes que, a més de l’energia que reben del Sol i la que prové de l’onatge i els corrents marins, reben la dels moviments mareals Aquesta porció del litoral sotmès als moviments de pujada flux i de baixada reflux de les marees és el que s’anomena espai intermareal Sobreviure en un medi fluctuant La característica més remarcable d’aquests sistemes és la fluctuació contínua i periòdica del nivell de l’aigua La periodicitat de l’oscillació depèn fonamentalment de la posició relativa dels…

Les formes vegetatives Una de les principals limitacions per a la producció de biomassa a les regions tropicals de sabana és la prolongada sequera estacional una estació seca que s’allarga quatre o cinc mesos o, fins i tot més, amb precipitacions escasses i amb una elevada evapo-transpiració La profunditat del sòl i la topografia, per altra banda, influeixen en la quantitat d’aigua que s’emmagatzema en el perfil i, per tant, en condicionen la disponibilitat per a les comunitats vegetals que s’hi desenvolupen A la regió del “cerrado”, al Brasil, per exemple, els sòls només són profunds als…

Antecedents Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès Enciclopèdia Catalana Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a…

Sala major del Castell de Peratallada A la baixa edat mitjana alguns senyors van construir, als castells on residien habitualment, palaus al voltant d’un pati, tot imitant els grans casals urbans També els Cruïlles van reformar i ampliar el seu castell de Peratallada Baix Empordà convertint l’antic sector residencial del sud-est en un palau gòtic de planta trapezial Aleshores van aprofitar aquesta sala romànica anterior, que reformaren i cobriren amb arcs de diafragma i un embigat Se sap que en aquest castell sojornà el rei Joan I el 1390 J Burset Torre mestra, castell de Claramunt Durant els…