Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el culte, presidit…
tàntal
Química
Element químic, de nombre atòmic 73 i símbol Ta, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició Fou descobert l’any 1802 per AEkeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per Wvon Bolton És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita Fe,MnTa₂O₆ El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 0,0123% i 181 99,988% El 1 ⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 10 1 3 anys Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest…
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…
Port Aventura

Atracció de Sésamo Aventura
© PortAventura
Parc temàtic situat als municipis de Vila-seca i Salou (Tarragonès).
Té l’origen en l’intent previ d’atreure la installació d’una rèplica de Disneyland a Europa El 1989 la Generalitat de Catalunya acordà amb l’empresa nord-americana Anheuser-Busch la construcció d’un parc de característiques semblants En el moment de la seva obertura maig del 1995, l’accionariat es repartia entre els grups Pearson, la Caixa , Anheuser Busch i FECSA Amb el relleu de la Caixa com a impulsora del projecte, la multinacional Anheuser Busch cedí protagonisme en favor de la britànica Pearson, que finalment es retirà en favor dels estudis Universal Al final del 1999, la…
cecidi

Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
Guillem Mesquida i Munar
Pintura
Pintor.
A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…
Sant Pere de Vilarnadal (Masarac)
Art romànic
Situació Bloc de pedra esculpit que hi ha en una cantonada del mur exterior de llevant de la sagristia actual F Tur L’església de Sant Pere és la del poble de Vilarnadal, situat al sud-oest del cap del municipi, al vessant meridional i al peu del turó de l’Altrera, vora la riera de Vilarnadal, a la vall i prop d’unes fonts Mapa 220M781 Situació 31TDG962880 Hom hi pot arribar per la carretera local de Pont de Molins, que s’agafa a la carretera N-II, a Masarac JBH-JVV Història L’església de Sant Pere de Villarnatallo apareix esmentada l’any 1362 com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de…
Santa Pellaia (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Part de ponent de la nau de l’església actual, amb un tram més estret, cobert amb volta de canó, el qual correspon a l’obra romànica primitiva F Tur L’església de Santa Pellaia és el temple parroquial del poble del mateix nom, de masies disperses, situat a la part occidental del terme, en un dels punts més alts de la serra de les Gavarres, a la capçalera de la conca del Daró Mapa 334M781 Situació 31TDG932411 Per anar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, que travessa la serra de les Gavarres Just al punt on es passa la carena més alta hi ha l’església…
Creu coral de Centelles
Art romànic
Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…
Sant Climent de Fórnols del Cadí (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Porta de l’església situada a la façana de ponent, la part més característica de l’antiga construcció romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Climent es troba en el centre de la població de Fórnols de Cadí, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG775791 Història El primer esment del lloc de Fórnols conegut fa referència al seu castell, quan Galceran III de Pinós, en el seu testament del 1277, deixava al seu fill Galceran “ totam vallem de Lavança, cum castrum de Fornuls ” Al segle XIII, i possiblement també al XIV, el…