Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Prat, Carol i Companyia, a Sabadell
Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners No obstant això, hi ha dues excepcions Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després La primera aparició…
Verins al teatre de la biosfera
“Silent Spring” “Primavera silenciosa” és el suggestiu títol d’un llibre publicat el 1962 que remogué l’opinió pública sobre els perills dels contaminants, en particular els plaguicides La seva autora, Rachel Carson, desencadenà amb la seva denúncia, documentada i alhora poètica, la reacció civil que desembocà en l’ecologisme Els humans, fins fa ben poc, hem tendit a abocar directament els residus domèstics i industrials al medi ambient Semblava que els fums de les xemeneies, els plaguicides agrícoles, o els isòtops radioactius dels laboratoris, acabaven per diluir-se en la vastedat de la…
Banc Franco-espanyol (1881-1882)
Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…
Banc de Tarragona (1864-1881)
Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres tres eren Joaquim Rius i…
Sícoris Club

Xavier Miralles, piragüista d’aigües braves del Sícoris Club, disputà diversos Campionats del Món
SÍCORIS CLUB
Esport general
Associació esportiva i cultural de Lleida.
Fundada l’any 1947, nasqué gràcies a la unió dels joves que conformaven la Penya Donalds i la Penya Swing, als quals poc després s’afegí la colla Sardanista Clavellina El primer president fou Enric Teixidó Conegut especialment per la secció de piragüisme, inicialment només practicà l’atletisme i el basquetbol La secció de basquetbol sempre jugà en divisions d’àmbit català Entre el 1966 i el 1970 es fusionà amb l’Antorcha i formà el Milsa AS Lleida, però un cop acabat aquest període tornaren a competir per separat El trofeu més destacat que guanyà fou el Torneig Internacional Júnior d’Antibes…
La pintura en els darrers episodis del gòtic
A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…
Sant Miquel de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’edifici des del costat de llevant F Baltà L’antic monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles i el poble d’aquest mateix nom són situats damunt un petit turó, 1 km a ponent de la vila de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TEG005448 El poble de Cruïlles es troba per la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva Des de Cruïlles surt un camí que porta a Sant Miquel de Cruïlles Continuant per la mateixa carretera, a 1,5 km aproximadament de Cruïlles, a mà esquerra, hi ha un altre camí curt que mena fins al reduït nucli de Sant Miquel, presidit per l’antic…
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…
La repoblació del territori d’Osona
Art romànic
La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…
El marc geogràfic de l’Alt Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Alt Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de Comunicació La comarca de l’Urgellet o de l’Alt Urgell comprèn, geogràficament i econòmicament parlant, quatre zones ben diferenciades la part alta, poc poblada, típicament muntanyenca, que correspon a la zona del Pirineu axial la zona intermèdia o depressió, la més poblada i que s’estén a banda i banda del cursos fluvials els relleus pre-pirinencs, amb els estrets congostos on l’assentament humà és minso a causa de la pobresa de la zona i, finalment, la zona baixa, fora ja del…