Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Tombes de Cal Pallarès (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un…
Torreta de Cal Saumell (el Montmell)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita, damunt de la vall de Sant Marc ECSA - J Bolòs Guàrdia situada al costat de la casa anomenada la torreta de Can Saumell, a mitja muntanya, damunt la vall de Sant Marc Mapa 34-16418 Situació 31TCF719772 Si seguim la carretera que va d’Aiguaviva a Canferrer, a 1 km d’Aiguaviva, abans d’arribar a Sant Marc, agafarem un camí que surt a mà dreta i mena al cementiri Si el seguim amunt ens portarà en uns minuts a la masia i a la torre JBM-JARN Història No es disposa, per ara, de notícies històriques documentals d’època medieval sobre aquesta torre i el mas ensorrat…
Casa forta de la Torre de Faia (Gisclareny)
Art romànic
Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb…
Vicenç Acuña i Requejo
Música
Compositor català d’origen andalús.
Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980,…
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna…
Torrens
Historiografia catalana
Revista publicada per l’arxiu, la biblioteca i el museu de l’Ajuntament de Torrent de l’Horta, que aplega principalment estudis i investigacions de la capital i la comarca de l’Horta Sud.
El primer número sortí l’any 1982, per commemorar el 750è aniversari de la donació de la vila per Jaume I a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital La publicació és dirigida per l’arxiver de Torrent, Josep Ramon Sanchis i compta amb un nombrós equip de collaboradors entre els quals cal esmentar Josep Royo, Roser Cubells, Maria Elisabet Serrano, Antoni López, Vicent Olmos, Pasqual Jaume, Alfons Vila, Tomàs Vicent Pérez, Vicent Febrer i Adrià Besó El seu objectiu ha estat assumir el llegat històric i recuperar les arrels populars, amb especial preferència al folklore i les tradicions de la ciutat de…
Sharq al-Andalus: Estudios Árabes
Historiografia catalana
Revista d’estudis àrabs i d’historia de la regió del Sarq al-Andalus, és a dir, de la part est d’Al-Andalus, que comprèn actualment València i Múrcia.
La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…
Marcelino Gutiérrez del Caño
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Estudià el batxillerat a l’Institut Cardenal Cisneros de Madrid Posteriorment, el 1883, la Facultat de Filosofia i Lletres i l’Arxiu de l’Escola Superior de Diplomàtica de la Universitat de Madrid li atorgaren el certificat d’aptitud per a ser arxiver, bibliotecari i antiquari Es llicencià en dret i l’any 1886 ingressà al cos facultatiu d’arxivers Desenvolupà tasques bibliotecàries i arxivístiques, successivament, a la Biblioteca Universitària de Sevilla, a l’Escola Superior de Diplomàtica, a la Biblioteca Universitària i a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Valladolid, a l’Arxiu General de…
Georges Claustres
Historiografia catalana
Músic i arqueòleg professional.
Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves…
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la nova congregació…