Resultats de la cerca

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

Desenvolupament enciclopèdic Els seus antecedents es troben en la Revista de Gerona , publicació mensual apareguda en aquesta ciutat, com a portaveu de l’Associació Literària de Girona, entre el setembre del 1876 i el desembre del 1895, en sintonia amb el moviment de renaixement literari català El responsable màxim fou Enric Claudi Girbal, autor de més de vuitanta treballs de recerca S’hi publicaren treballs arqueològics, històrics, folklòrics i científics sobre les terres gironines, generalment en castellà el català era reservat als de caire poètic o literari Entre els collaboradors, hi…

Vida i obra Germà de Joan Baptista Renard de Saint-Malo Atret, primer, pels errors que llegí en el diccionari epigràfic francès Gallia christiana ,i interessat a rectificar-los, s’inicià en la història amb un episcopologi de la diòcesi nord-catalana d’Elna Investigador metòdic de l’antiguitat d’aquest territori, començà a escorcollar sobretot les fonts eclesiàstiques a la recerca de documents que li permetessin publicar amb proves definitives sempre escriví en francès Afectat per una malaltia que el matà prematurament, malgrat el seu rigor i la seva intuïció, sovint no pogué fer ell mateix la…

Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma unió de Brest-Litovsk, 1596 Se'…

Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…

El fenomen de la música ambiental no és nou, i només cal pensar en l’ús que des de fa segles s’ha fet de certes músiques militars o religioses No obstant això, ha estat al llarg del segle XX que aquest tipus de música s’ha vist extremament potenciat gràcies als nous mitjans de reproducció sonora La indústria de les músiques ambientals es nodreix generalment de melodies ja existents, tot i que sovint les adapta i modifica per a aquesta nova funció El principal punt de partida de les músiques ambientals el constitueix l’anomenada música funcional o muzak , desenvolupada als EUA durant els anys…

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…

Àrea de nidificació del sit negre Emberiza cia als Països Catalans Maber, original dels autors El sit negre és present als Països Catalans al llarg de tot l’any és un nidificador habitual de la major part de les nostres muntanyes de més de 400 m Manca de les Balears —on tan sols hi ha alguna citació en pas a Mallorca—, la plana de Lleida, i una bona part del litoral, on pot aparèixer com hivernant Les nostres poblacions de l’alta muntanya davallen cap al setembre a zones més baixes, i alguns individus inicien moviments nòmades El pas té lloc per una banda a l’abril i una part al maig, i per…

Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor anomena…