Resultats de la cerca

El poblament amfíbic del territori continental El poblament d’un territori emergit qualsevol i, en aquest cas, d’un territori continental, és condicionat per múltiples factors, que es refereixen, bàsicament, a aspectes tant del passat com del present cal considerar tant la paleogeografía i la paleoclimatologia, canviants en el decurs de la història de la regió estudiada, com les fluctuacions recents del clima i les condicions ecològiques actuals, a més de la forta i de vegades subvalorada influència de l’activitat humana sobre les poblacions L’origen del poblament Factors històrics La…

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…

El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…

L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques  Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…

Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…

L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…

Característiques del grup Els copèpodes constitueixen un dels grups animals que ha tingut més èxit evolutiu No únicament és un grup molt diversificat se’n coneixen prop de 8500 espècies, sinó que s’han sabut adaptar a pràcticament tots els ambients aquàtics Entre les espècies de vida lliure, les espècies planctòniques constitueixen un dels grups d’organismes més abundants a la natura i, a més, tenen una gran importància a les cadenes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics, marins i continentals Les espècies paràsites, bé que menys freqüents, també es troben molt diversificades 2500…

Arbre filogenètic dels primats L’evolució dels primats és un cas típic de radiació adaptativa, amb una diversificació constant de grups i espècies La categoria sistemàtica dels prosimis no inclou una única branca filogenètica, sinó dues ben separades, els tarsioïdeus per una banda i els lemuroïdeus i lorisoïdeus per l’altra Dins dels avantpassats dels antropoides, hi ha una antiga diversificació entre platirrins i catarrins i una posterior entre cercopitecoïdeus i hominoideus El gènere Aegyptopithecus , descobert a El Fayum Egipte i datat en uns 30 milions d’anys, presenta una semblança…