Resultats de la cerca
Es mostren 25785 resultats
Ramon Monroig, colorants per a la indústria tèxtil
Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…
Els Monegal, a Casserres
Importació de cotó i manufactura industrial La família Monegal Esteve Monegal és un comerciant en cotons que es convertí en industrial sense deixar el comerç És el primer que ho fa, però no serà l’últim Com també hi haurà fabricants cotoners que deixaran la indústria i es dedicaran al comerç de cotons, un negoci amb menys risc, però que no saps què et podrà donar El 1863 és a Barcelona al front d’una casa comercial que porta el seu nom, al carrer de la Boqueria, núm 15 El cotó és el producte que tracta, amb preferència El compra als consignataris o representants de les cases exportadores i el…
Els Formiguera i la Societat Farmacèutica Espanyola
La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós, però no reeixit, de constituir un grup industrial, format pels mateixos farmacèutics Una marca de final de segle Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables Tres socis de la societat collectiva G Formiguera i Companyia eren al nucli del projecte Eren Gaspar Formiguera i Valls, químic, el seu fill Gonçal Formiguera i Soler, farmacèutic i l’advocat Rossend Carrasco i Ibáñez La societat era la propietària de la farmàcia La Estrella, al carrer de Ferran de Barcelona…
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…
Previsió de futur
Gratacels de Barcelona Bullícia de l’arquitectura L’arquitectura és l’art principal, el més emblemàtic, el que necessita més mitjans i el que està més lligat al poder, el més etern L’arquitectura és ètica i és estètica Barcelona està a punt de viure una altra transformació radical, ara s’està entrant en el disseny de la nova ciutat, que molts atribueixen a Josep Anton Acebillo i que es caracteritzarà per la prolongació de la Diagonal, la plaça de les Glòries i l’ampliació del disseny de la ciutat de cara al litoral, com també per les infraestructures que arribaran fins al Besòs, integraran la…
El marc històric del romànic de la Llitera
Art romànic
Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…
Sant Jaume de Queralbs
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental A primer terme, el porxo o nàrtex J Vigué L’església parroquial de Sant Jaume de Queralbs es troba a l’extrem de ponent de la població, que està unida per una bona carretera de 7 km amb Ribes de Freser Aquesta es troba a 1 236 m d’altitud, en un replà graonat del vessant dret del Freser, posat en una solana L’atri, o galilea de l’església, situat davant el seu mur de migdia, mira a la vall, limitada a migjorn per la serra d’Estremera, mentre que darrere s’inicia el gran massís pirinenc que s’enfila vers Fontalba i…
Vila de Puigcerdà
Art romànic
Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de…
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís…