Resultats de la cerca

Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…

Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a Guimerà Urgell…

Situació Únic mur conservat del que fou aquesta fortalesa, avui quasi totalment aterrada a causa de la construcció d’un dipòsit d’aigua F Baltà Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig Des d’ací s’hi ha d’anar a peu Mapa 36-15392 Situació 31TDG059006 Història El primer esment d’Esparreguera és del 899 En…

Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, força aprofundit F Tur El veïnat de Salelles, de masies disperses, és gairebé equidistant dels pobles de Cruïlles i de Sant Sadurní de l’Heura, uns 2 km al nord-est del primer i a la mateixa distància del segon, però vers el nord-oest L’església de Sant Joan es troba en un racó que forma una petita vall actualment no hi ha cap casa habitada a la seva vora El grup més important de masies del lloc és només uns 400 m a migdia de la capella Mapa 334M781 Situació 31TEG002438…

Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric A les comarques dels Pallars es coneixen des de fa molts anys diferents tipus d’hàbitats antics —nombroses coves prehistòriques i despoblats que abracen des dels moments més reculats en el temps fins a la romanitat tardana—, i també altres vestigis, entre els quals cal esmentar diversos monuments megalítics i l’importantíssim conjunt de làpides epigràfiques romanes procedents del municipi romà d’ Aeso Isona, el major volum epigràfic recuperat a la Catalunya no litoral No ha estat fins als darrers temps, però, que tot aquest ric…

Els braquiòpodes, d’un aspecte extern que recorda els bivalves, són animals marins difícils de veure, ja que a les nostres costes viuen als ambients críptics o a molta profunditat Els exemplars de la fotografia corresponen a l’espècie Terebratulina caput-serpentis , una espècie atlàntica, que forma una comunitat supracorallígena en ambients de coralls blancs, als fons profunds atlàntics Hervé Chaumeton / Jacana Els paleontòlegs que estudien els sediments de l’Era Paleozoica estan familiaritzats amb les closques fossilitzades d’uns animals aparentment molt semblants als molluscs bivalves, els…

La majoria dels éssers humans som sedentaris i ens caracteritzem per la creació d’espais més o menys complexos per viure o treballar En aquest sentit, cada cultura construeix una arquitectura pròpia segons les seves necessitats de vida Al llarg dels segles, al territori que avui anomenem Catalunya s’han originat diferents tipus d’edificis, des de la domus, les basíliques i els temples romans, passant pels masos, les esglésies i els castells medievals, fins arribar als gratecels, els aeroports i les grans torres de comunicació Algunes d’aquestes construccions han esdevingut tradicionals, ja…

Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes…