Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Banc Industrial dels Pirineus (1974-1981)
La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…
Miquel Torell, el Mestre d’Olot
Art gòtic
Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en aquesta etapa de…
Santa Maria de l’Eula (el Soler)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquest antic monestir cistercenc, avui dia utilitzat com a dependència d’usos agrícoles Arxiu Gavín Aquesta església és situada al lloc ara anomenat mas de l’Eula, a migdia del terme Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 56,4” N - Long 2° 47’ 35,4” E L’edifici és 1,8 km al sud del poble del Soler S’hi arriba per la carretera D-37 PP Història Santa Maria de l’Eula fou la seu d’un priorat de monges cistercenques, el qual depenia de l’abadia de Santa Maria de Fontfreda Narbonès La seva existència és atestada des del 1175 A més del domini immediat de l’Eula, la comunitat adquirí,…
Bibliografia de l’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
Internet, el naixement d’un nou mitjà
El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de…
Ciments i Calçs Freixa
El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
El convent de Santa Maria de Pedralbes
Art gòtic
Vista general del gran claustre, un dels més bells i elegants de tot el gòtic català ECSA - PVi El monestir de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona, que es va fundar per iniciativa de la darrera esposa de Jaume II, Elisenda de Montcada 1292-1364, és una obra absolutament excepcional, tant pel que té de representatiu dins de l’arquitectura gòtica catalana i mendicant com per les nombroses especificitats que li confereixen una entitat i un interès especials Santa Maria de Pedralbes és un dels monuments gòtics monàstics que ha gaudit d’una fortuna històrica més gran pel que fa a la seva…