Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
El procés de lectura
Educació
En quin moment comença la lectura d’un text Sembla una pregunta absurda, però un bon lector comença a llegir abans de començar a llegir La resposta també sembla estranya Volem dir que hi ha tot un treball de comprensió que és anterior al fet de començar a llegir el text com sempre fem Abans de començar a llegir hem d’ explorar el text Conèixer bé el suport de lectura És un llibre, un fullet, uns apunts, la portada d’un CD Conèixer l’emissor del text Qui ha escrit aquest text Un autor literari Quin Una empresa de publicitat Un company de classe Un ajuntament Conèixer el receptor del text A…
Acalàsia
Patologia humana
Definició L’ acalàsia o cardiospasme és una malaltia caracteritzada per una doble alteració en la funció de l’esòfag D’una banda, hi ha una notable disminució dels moviments propulsors del bol alimentari al segment inferior del conducte esofàgic De l’altra, l’esfínter esofàgic inferior, és a dir, el que regula el pas del bol alimentari des de l’esòfag cap a l’estómac, es troba anormalment contret després de la ingestió d’aliments Com a resultat d’ambdues alteracions, la deglució no es pot efectuar adequadament, i els aliments ingerits tendeixen a acumular-se a l’esòfag A la llarga, fins i tot…
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…
Espill de la vida religiosa
Facsímil de la darrera pàgina de l’edició de Lisboa (1541) de l’Espill de la vida religiosa.
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament…
,
Josep Sebastià Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…
Franz Adolf Berwald
Música
Compositor i violinista suec.
Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…
Sant Esteve de Talau (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Sant Esteve de Talau, petita església parroquial del romànic tardà formada per una nau i l’absis semicircular ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és al poble de Talau, llogaret gairebé despoblat a 1 328 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 11’47” E Talau és situat a 2 km en línia recta d’Aiguatèbia Hom hi arriba des d’Oleta per la carretera D-4 A les envistes d’Aiguatèbia, cal prendre un trencall a mà esquerra que mena a Talau Història El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els anys 874-75 villa Talatio en el cartulari de Sant Andreu d’…
Nou llenguatge, nou ritual
Les confrontacions bèlliques són alhora causa i conseqüència de processos de radicalització social I alhora ajuden a remarcar encara més aquest factor De la mateixa manera, els canvis polítics que sorgeixen com a resultat d’un conflicte bèllic accentuen el seu caràcter radical i totalitari, i fan un ús profús dels seus símbols Si, a més, aquesta lluita bellicosa és una guerra civil, els dos bàndols cerquen d’accentuar uns signes d’identitat definitoris i diferenciadors, que a més serveixin com a elements propagandístics entre la seva població Vegeu en aquest sentit la utilització d’himnes i…
Santa Coloma de la Comanda o de Tuïr
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera fortificada, amb un bell aparell de pedra calcària de color daurat que contrasta amb el parament de còdols del sobrealçament posterior ECSA - A Roura És situada al poble de Santa Coloma de Tuïr, al centre del terme, al peu del Cauce de Tuïr L’església centra la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 58,8” N - Long 2° 44’ 54” E El poble de Santa Coloma de Tuïr és situat 1 km al sud-oest de Tuïr, al qual l’uneix la D-18 Història Aquesta localitat s’anomenava originàriament Conjuncta i depenia, al segle X, de l’abadia de Sant Pere de Rodes El 974, una…
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina