Resultats de la cerca

Capelles laterals de Santa Maria del Pi L’església parroquial del Pi, a Barcelona, és una de les expressions més pures i ben resoltes de l’arquitectura gòtica catalana Encara ara no es coneix amb exactitud el mestre d’obres autor de la traça, però sens dubte devia ser un dels principals del moment L’edifici, començat vers el 1320, es considera el model per antonomàsia dels temples d’una nau, coberta amb voltes de creueria i capelles laterals obertes entre els contraforts Les del sector dret o de l’epístola foren finançades per burgesos parroquians del Pi, com Bartomeu Oliver, Guillem Turell,…

Situació El monestir de Sant Benet del Bages s’erigeix a l’antic indret de l’Angle, lloc situat en una vall regada pel Llobregat i arredossada, vers ponent, pel Montpeità o puig de Sant Valentí, entre les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Navarcles, a la banda oriental del terme Long 1°54T0” - 41°44’35” Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des de l’angle sud-est J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’església del monestir, amb la capçalera i el campanar des del costat de llevant E Pablo Tot i que hom pot seguir d’altres itineraris, com són anar-hi per Sant Fruitós o Navarcles…

Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art sotmès a les figures i als valors de la superfície bidimensional En aquesta conjuntura es…

Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…

Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…

La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…

Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…

Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…

Una escola i les seves individualitats 1350-1406 Epifania, una de les taules del desmembrat retaule de Sant Pere de Cubells, realitzat en els darrers temps del taller de Pere Serra ©IAAH/AM La sèrie més compacta i abundant de retaules pintats del segon trecento català pertany al taller dels germans Serra, malgrat que la primera dècada de la seva activitat no hagi estat encara prou ben valorada La falta de documentació per establir l’autoria segura de les obres que s’han vinculat al Mestre d’Iravals, figura creada a partir del retaule de Santa Marta d’Iravals la Tor de Querol, Alta Cerdanya,…

La integració de les arts Joiell del sol i la lluna, situat a la cimera de la vara de la Verge del retaule de l’altar major de la seu de Tortosa Obrat vers els anys 1360-70, mostra, al revers, l’escut del possible donant Arxiu FBedmar D’acord amb la tradició dels estudis de caràcter internacional, les noves formes i maneres artístiques anomenades gòtiques per la història de l’art es manifestaren esplendorosament a París, la capital del regne de França, vers la meitat de la tretzena centúria i es reflectiren en tots els camps de l’activitat artística A partir d’aleshores els mestres destacats…