Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Josep Vicenç Foix i Mas

Josep Vicenç Foix i Mas
© Fundació J. V. Foix
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista.
Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…
,
Josep Soler i Sardà
Música
Compositor, musicògraf, musicòleg i pedagog.
Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…
,
Lo Crestià
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…
,
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa…
La multiculturalitat
Apartir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, bona part de les societats democràtiques han participat en tota una sèrie de debats intellectuals entorn dels drets de les minories culturals i nacionals en les democràcies liberals, de la seva presència i participació en les institucions i en els processos de decisió política, del seu grau d’autogovern, de l’ús de símbols religiosos i de formes de vestir en l’esfera pública escoles, administració, etc Aquests debats han estat associats a realitats tan diferents com les minories nacionals, les poblacions immigrades, les collectivitats…
filosofia grega
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món grec.
Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al segle VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la…
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un…
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cinematografia
Historiador de la literatura, crític literari, assagista i poeta.
Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…
, , ,
Els verds
“Li va bé sense embolicar” La pregunta és comuna en el llenguatge comercial quotidià dels alemanys Les bosses de plàstic són una raresa a Alemanya, en efecte No es regalen sense més ni més, sinó que es venen, i en tot cas, els caixers suggereixen als clients la conveniència de comprar bosses de llarga durada Als semàfors, un rètol convida els conductors a apagar els motors dels vehicles, si han de romandre estona parats, mentre que l’ús de la bicicleta ha experimentat una important revifalla fàcilment perceptible al carrer En el desenvolupat centre d’Europa, a què es deu aquesta actitud tan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina