Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Santa Maria de Montlleó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Edifici de planta basilical molt alterat, que conserva encara dos dels primitius absis ECSA-JA Adell L’església de Santa Maria presideix el conjunt ruïnós i semiabandonat del poble de Montlleó Mapa 34-15 390 Situació 31TCG637116 S’arriba a Montlleó per una pista de 3 km des del poble de la Rabassa, a la comarca de l’Anoia JAA Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta amb el nom de Monteleo El primer llegat testamentari que es coneix adreçat a aquesta església és del 1196, any en què…
Santa Maria de Gardeny (Lleida)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell i l'església de Santa Maria, situats al puig de Gardeny ECSA-X Goñi L’església de Santa Maria és situada a la banda de ponent del castell de Gardeny, i s’uneix a aquest mitjançant un edifici corredor annex MLIR Mapa 32-15 388 Situació 31TCG013094 Història L’església de Santa Maria fou la capella de la comanda templera de Gardeny La seva construcció es degué iniciar poc després de la conquesta de Lleida el 1149, quan l’orde del Temple rebé del comte Ramon Berenguer IV el puig i el castell de Gardeny, on hi installaren la comanda Una de les primeres referències…
Sant Sadurní de Montoriol d’Avall (Montoriol)
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’arc triomfal ultrapassat que dona accés a l’antic presbiteri rectangular ECSA - A Roura Petita parròquia d’origen molt antic situada enmig dels Aspres ECSA - A Roura Aquesta església centra el nucli de Montoriol d’Avall, cap del municipi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 43’ 33, 6” E El camí més directe per a arribar a Montoriol des de Perpinyà és agafar la carretera D-23, que va fins a Forques A Forques, cal prendre, a mà dreta, la D-2, que en un recorregut de 5 km porta a Montoriol d’Avall PP Història Montoriol comprenia,…
Institució de la canònica d’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…
Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda o de la Rectoria
Art romànic
Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església amb les dues naus la romànica acabada amb absis semicircular, i la posterior capçada per un absis poligonal ECSA - JL Valls Aquesta església, antiga parròquia de Banyuls, és situada a l’extrem sud-oest del poble de Banyuls de la Marenda, sobre la riba esquerra de la Vallòria, no gaire lluny del pont del ferrocarril Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 43, 8” N - Long 3° 7’ 41,4” E Banyuls de la Marenda és 5 km al sud de Portvendres, travessat per la carretera N-114 PP Història Com Banyuls dels Aspres, aquesta localitat deu el seu nom als…
Mare de Déu del Tura (Olot)
Art romànic
Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae fundata ”…
Santa Margarida de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…
Ciutat i muralla de Bàrcino
Traçat de la muralla de l’antiguitat tardana, superposada al teixit urbà actual, amb indicació dels eixos viaris principals i la situació de les restes constructives localitzades d’aquest període Centre d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona Un dels monuments més impressionants que ens ha arribat de la fase més antiga de la ciutat de Barcelona és la seva fortificació Les muralles de Bàrcino són un conjunt únic per la seva morfologia, dimensió i estat de conservació Es tracta sens dubte de l’element monumental identificador dels orígens de la ciutat Aquest mur defensiu es troba delimitat pels…
Trastorn provocat pel fred
La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de temperatura, ja que el…
símbol i música
Música
La relació entre símbol i música pot ser llegida des d’una àmplia diversitat d’accepcions que permeten fer referència tant a les primeres manifestacions d’un pensament musical de caràcter simbòlic, com a la generació dels arquetips expressius de caràcter lingüístic, tímbric i formal que, en el decurs d’un procés de culturalització, han esdevingut codis de formes significants de projecció extramusical.
L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…