Resultats de la cerca

Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…

Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb…

Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…

Morfologia La serp verda Malpolon monspessulanus és, amb la serp blanca Elaphe scalaris , una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes Hom la caracteritza per la forma del cap, estret, amb la part superior deprimida i una mena de cresta supraocular que li atorga una mirada peculiar la coloració és variable, malgrat el nom, i oscilla entre el bru i el verdós, amb taques o sense els joves posseeixen un dibuix més viu que els adults, més uniformes Lluís Solé És una serp de cos llarg subcilíndric, relativament esvelt però robust i fort La cua és afilada i el coll poc marcat…

Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…

L’any 1924, un soldat colonial francès descobrí pintures rupestres en els gresos saharians del Tassili N’Ajjer Astorat, remarcà que hi havia representats animals inimaginables en el desert, com hipopòtams o elefants A més, aquelles pintures, que només tenien alguns milers d’anys, havien d’haver estat fetes per pobles que no podien pas viure en semblants desolacions desèrtiques En poc temps, doncs, s’havien d’haver produït canvis climàtics importants a la zona del Sàhara L’art n’era el testimoni i la memòria En altres temps hi havia hagut grans llacs tropicals interiors al Sàhara, però es…

Gratacels de Barcelona Bullícia de l’arquitectura L’arquitectura és l’art principal, el més emblemàtic, el que necessita més mitjans i el que està més lligat al poder, el més etern L’arquitectura és ètica i és estètica Barcelona està a punt de viure una altra transformació radical, ara s’està entrant en el disseny de la nova ciutat, que molts atribueixen a Josep Anton Acebillo i que es caracteritzarà per la prolongació de la Diagonal, la plaça de les Glòries i l’ampliació del disseny de la ciutat de cara al litoral, com també per les infraestructures que arribaran fins al Besòs, integraran la…

L’ampli cinturó de taigà que abraça les latituds més septentrionals del globus, tant a Euràsia, des d’Escandinàvia fins a Hokkaidō i Sakhalin, com a l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins a Terranova, abasta uns 1 470 milions d’ha, és a dir, l’11% del total de la superfície emergida del planeta La taigà roman encara un dels espais més hostils a la colonització humana i, per això mateix, en immenses extensions és un dels més ben conservats en el seu estat pristi, sense que hagi calgut aplicar-hi mesures especials de protecció Malgrat aquesta constatació, hi ha una característica distintiva del…

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…