Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la reflexió…
bitmap
Electrònica i informàtica
Fitxer que emmagatzema gràfics RGB en uns pícsels que poden tenir una resolució d’1, 4, 8, 24 o 32 bits.
En el cas d’un bit es tracta d’una imatge en blanc i negre, sense escales de grisos, mentre que resolucions de fins a 8 bits permeten diferents nivells de gris dins d’imatges sense color Les imatges en color s’emmagatzemen en 4 o 8 bits, amb direccionament indexat, o bé en 24 o 32 bits Les opcions de 4 i 8 bits redueixen el volum de memòria necessari per a guardar la imatge, mentre que amb 24 bits hi ha més gamma de colors una major paleta Hi ha una opció millorada de 32 bits que ofereix la paleta més ampla, però és la que consumeix més memòria de l’ordinador Els dos paràmetres…
Lluís Farré i Magre
Filosofia
Filòsof i professor.
Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà 1944, amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia Vida y pensamiento de Jorge Santayana 1952, Lucrecio,…
Sepultura del Pla de la Fossa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Al cim d’una codina, situada al costat de la pista que va de Castelladral a Serrateix, hi ha una sepultura excavada a la roca Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,5 —y 42,0 31 TDG 995420 Aquesta fossa feta a la roca és damunt d’una penya, a la dreta d’aquesta pista —venint de Castelladral—, poc abans d’arribar a les terres del mas Santjust, per tant, molt a prop de la partió municipal Tomba en forma rectangular excavada en una roca elevada aquest indret és situat al costat del camí que…
Els guants del bisbe de Tortosa Arnau de Jardí
Art gòtic
Parell de guants de teixit de gènere de punt de fils de seda procedent de la tomba del bisbe Arnau de Jardí 1272-1306 a la catedral de Tortosa Formaven part de la vestimenta del prelat Ara es conserven al Tresor de la catedral Enciclopèdia Catalana – JColomé El 1964 foren extrets del sepulcre del bisbe Arnau de Jardí, a la catedral de Tortosa, uns guants que formaven part de la vestimenta amb la qual va ser enterrat Arnau de Jardí va ser bisbe de Tortosa entre el 1272 i el 1306, any de la seva mort Ara es conserven al Tresor de la catedral Foren restaurats al taller de restauració del Museu…
El que cal saber de l’hallux valgus i el galindó
Patologia humana
L’ hallux valgus és una deformació de l’avantpeu consistent en la desviació del dit gros cap a la vora exterior del peu Sovint, l’ hallux valgus s’acompanya d’una altra deformació, el galindó, una prominència formada a prop de l’arrel del dit gros, i que accentua la desviació que l’ hallux valgus comporta La prevenció de l’ hallux valgus és senzilla, ja que en general és causat per la utilització d’unes sabates que comprimeixen l’avantpeu, per exemple quan el calçat és molt estret, ajustat i de taló alt Convé fer servir sabates de puntera ampla, pell flexible i de taló no…
Els apodiformes: falciots
Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que no hi tenen…
Les naiadàcies
Aquesta família comprèn un únic gènere, Najas , amb una cinquantena d’espècies aquàtiques submergides, anuals o perennes Com les famílies precedents, es troben a tota mena d’aigües, excepte a les més fredes de les muntanyes i a les que són massa salabroses Abunden especialment als camps d’arròs on, barrejades amb les carofícies i altres algues, constitueixen l’anomenat lleó, que arriba a fer denses catifes contínues al fons d’aquestes aigües poc profundes i representa tant una molèstia per al creixement de l’arròs com un element important en l’alimentació de petits crustacis, peixos i ocells…
pala
Esport
Tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota.
raça andalusa
Ramaderia
Raça de cavalls integrada per animals de perfil lleugerament convex, de gropa arrodonida i ampla, harmoniosos de proporcions i cadenciosos de moviments.
Els cavalls de raça andalusa són famosos com a animals de sella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina