Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Consell de Govern de la CCMA (2012)
© CCMA
Ràdio i televisió
Entitat pública creada per llei del Parlament de Catalunya el maig del 1983 amb el nom de Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Té la missió d’oferir un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb la promoció de la cultura i de la llengua catalanes en el vessant audiovisual i reflectint alhora el pluralisme de la societat catalana El juny del 1983 començaren les emissions de Catalunya Ràdio , i al setembre s’hi afegiren les de Televisió de Catalunya , amb TV3 Inicialment, la CCMA incloïa les emissores de ràdio Ràdio Associació de Catalunya que formà part del grup amb l’emissora RAC 105, fins el 1998 Posteriorment a Catalunya Ràdio s’hi afegiren les emissores de Catalunya Música 1987, Catalunya Informació…
Sant Andreu del Puig de Rialb o de Rialb Sobirà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de migjorn, única part de l’edifici que ha conservat l’estructura i la decoració originals ECSA - JA Adell L’església de Sant Andreu centra el petit nucli del Puig, avui totalment abandonat Mapa 34-12291 Situació 31TCG499573 S’arriba al Puig per la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb Després de la piscifactoria del Molí Nou hi ha la cruïlla que porta, a l’esquerra, a Martimà, i a la dreta, creuant el riu, al Puig, que és a uns 20 km de Ponts JAA Història Com la propera església de Sant Martí de Tarabau, Sant Andreu del Puig presenta problemes d’identificació…
Lluís Fullana i Mira
Historiografia catalana
Historiador, franciscà i filòleg.
Novici des del 1889, el seu nom de religió fou Lluís de Santa Teresa El 1896 fou ordenat de sacerdot Professor de francès al collegi de franciscans de La Concepció d’Ontinyent 1895-1904, estudià les llengües romàniques Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a la província franciscana valenciana, entre els quals el de provincial, en 1906-1910 i 1924-1930 Dedicà la seva vida a una doble actuació, científica i religiosa La vocació religiosa explicà bona part del seu posicionament ideològic i de la seva trajectòria historiogràfica La seva ideologia conservadora tingué fidel reflex en la seva…
Nutrició i exercici físic
La pràctica regular d’exercicis físics produeix un increment de les necessitats nutritives de l’organisme Tanmateix, aquestes necessitats es poden cobrir, en general, duent a terme una alimentació completa, equilibrada i variada, d’acord amb les característiques constitucionals de cadascú, com el pes corporal, la complexió física, el sexe i l’edat Això no obstant, segons el tipus d’entrenament de què es tracti, o també en algunes circumstàncies particulars, pot ésser convenient modificar els hàbits alimentaris per a assegurar una adequada nutrició Durant l’exercici físic aeròbic o de…
banda
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i…
Tresor de la catedral de Tortosa
Art romànic
Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…
balena

Gran balena blava (Balaenoptera musculus)
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…
Joan Ainaud i de Lasarte

Joan Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Història
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…
,
Lletres, caràcters, tipus i fonts: l’univers tipogràfic
Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú perquè són components de la família…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina