Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Sant Genís dels Agudells (Barcelona)
Art romànic
La documentació del final del segle X esmenta, en nombroses ocasions, els Agudells —cims aguts de les muntanyes—, que formen part de la serralada de Collserola així, del 986 tenim l’expressió “ in ipsa serra que dicunt Cerola vel Agudellos ”, del 988 “ usque in ipso monte acutellos ”, i del 1046 “ montanea de Agudellos ”, per esmentar-ne algunes de significatives L’església de Sant Genís, situada en l’encreuament de camins que formaven el sender que anava de Sant Andreu a Sant Vicenç de Sarrià i el camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, no consta documentalment fins a l’inici…
Tallarol emmascarat
Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al…
Ricard Fornesa i Ribó

Ricard Fornesa
Universitat de Barcelona
Economia
Empresari i financer.
Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1955, durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona El 1979 fou elegit president d’ Aigües de Barcelona, Societat General d’ –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006 El 1990 i després de la…
Circuit sistèmic i circuit pulmonar
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots els teixits orgànics —…
Laringoscòpia
Patologia humana
La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall…
Els vasos sanguinis pulmonars
Anatomia humana
Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi…
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una…
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la…
Testimonis de Jehovà
Confessió religiosa originada el 1870 als Estats Units per iniciativa de Charles Taze Russell.
Durant els primers anys d’existència, els seus membres es coneixien com Estudiants de la Bíblia No fou fins l’any 1881 que es constituí la primera corporació legal de la confessió, que rebé el nom de Zion’s Watch Tower Society El 1896 canvià el nom pel de Watch Tower Bible and Tract Society, i l’any 1955 passà a anomenar-se Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania L’any 1914 es creà una nova corporació legal per a Europa, que rebé el nom d’International Bible Students’ Association Russell dirigí la confessió fins que morí l’any 1916, i després el…