Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
Almeda, Sindreu i Companyia. La colònia Vilaseca, de Torelló
Colònia Vilaseca postal de principi de segle La colònia Vilaseca era formada per dues empreses, Almeda, Sindreu i Puget i Frederic Marcet Ferran Almeda i Viñuales era un petit teixidor de cotó de Manlleu l’any 1842 Una escriptura el presenta un any més tard com a fuster d’ofici i és possible, per tant, que aquest fos el seu primer treball Però va seguir el camí de tants dels seus conciutadans, en entrar al sector tèxtil S’hi quedà i desenvolupà fortament les seves activitats Hem de creure que aquests primers anys d’actuació foren econòmicament positius El 1843 s’associà amb…
La Manufacturera de Cotó. El Vapor Vell de Reus
Acció de la Manufacturera de Cotó La Manufacturera de Cotó serà la successora de Canals, Pàmies, Huguet i Companyia, que s’havia fusionat abans amb la Sociedad Reusense, la primera empresa de la ciutat que incorporarà la força de vapor per a moure les seves màquines L’accionariat de La Manufacturera integrava personalitats reusenques i barcelonines A Reus hi havia ja una important indústria cotonera L’any 1850 hi havia a Reus una considerable indústria cotonera La més important era l’empresa de Macià Vila, Prat i Companyia, la futura Fabril Cotonera La seguia a una certa distància Canals,…
Erasme de Gònima (1746-1821). Riquesa i promoció social
Amb Erasme de Gònima un industrial català fa fortuna i es promou socialment a la Catalunya del segle XIX Els fabricants d’indianes del segle XVIII i fins ben entrat el XIX són personatges de recursos modestos i poc qualificats en la societat barcelonina en general Els comerciants, els propietaris i els terratinents, amb o sense títols de noblesa al darrere, tenen un status social superior És cert que durant el segle XVIII hi ha personatges com Canals o Canaleta, fabricants d’indianes tots dos, que guanyen diners i fins i tot en el primer cas el títol de Baró de la Vall Roja Però no tenen…
Banca Industrial de Barcelona SA (1951-1969)
La constitució La represa bancària fou, en aquest cas, forçada, ja que la seva creació no responia a una voluntat de fer banca, sinó a la de trobar una solució a un problema, el de la suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el 1950 La Junta de creditors, que posà fi a la situació de suspensió de pagaments vegeu aquest mateix volum, pàg 43-46, acordà crear un banc nou encarregat de la seva liquidació, però sense assumir cap responsabilitat El resultat fou la Banca Industrial de Barcelona, constituïda el 27 d’abril de 1951 amb un capital de 26 milions de pessetes, dels quals 1 050 000…
Bernat Vallès, canonge de Barcelona (1365)
Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…
surf

xxxx
xxx
Altres esports nàutics
Esport nàutic consistent a planar sobre les onades mantenint l’equilibri amb una planxa de fusta, suro o qualsevol altre material.
El surfista s’estira sobre la planxa i rema amb els braços fins a agafar l’onada i quan sent que ja el porta deixa de remar i d’un salt es posa dret a sobre la planxa, intentant mantenir-se dempeus el màxim temps possible i fent girs per no perdre l’onada abans que aquesta es mori Segons la llargada de la planxa utilitzada, es distingeix el longboard planxes de més de 273 cm i el shortboard més curtes De manera extraordinària també es practica el surf ajudat per una moto d’aigua en onades molt grans, quan la velocitat de l’aigua és massa elevada perquè el surfista pugui agafar l’onada…
Els precedents immediats de l’escultura gòtica
Art gòtic
Entre el romànic i el gòtic Les etapes que transcorren entre el final del romànic i l’inici del gòtic constitueixen uns dels moments més controvertits i complexos del coneixement de l’escultura de l’edat mitjana a Catalunya Com és sabut, aquesta situació es fa extensible a l’arquitectura i també a la resta d’arts figuratives, especialment la pintura en tots els seus vessants Aquestes etapes comprenen un període que abraça, aproximadament, des de les dues darreres dècades del segle XII fins al final del segon terç del segle XIII, tenint en compte les obres més significatives Aquests marges,…
El gravat i les arts del llibre del gòtic al Renaixement
En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…