Resultats de la cerca
Es mostren 27736 resultats
La política de foment de la innovació a Catalunya
En aquest estudi es presenten els principals trets de la política de foment de la innovació tecnològica dirigida al teixit industrial que es duu a terme a Catalunya La capacitat d’innovació de les empreses constitueix un dels eixos centrals de la seva competitivitat, i el seu foment és un objectiu fonamental en tota política industrial Després d’una breu introducció, s’examinen les accions desenvolupades per la Generalitat El text conclou amb una primera avaluació de les polítiques de foment d’innovació a Catalunya i amb un conjunt de propostes d’actuació En el marc de la política industrial…
L’arqueologia dels masos
Art gòtic
Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…
El monestir de Poblet (segles XIV-XV)
Art gòtic
Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…
El modernisme i el llibre infantil
Billy Guillem Perés 1893-1968 Illustració a La Rondalla del Dijous , editada per L’Avenç 1908-09 BC El Modernisme fou un fenomen que omplí tota una època de la cultura catalana en totes les seves manifestacions, per això no és rar que també arribés la seva influència en un camp tan «senzill» com el de les publicacions per a infants Tanmateix el Modernisme va ser, almenys al començament, un fenomen culte, amb la qual cosa només una part de la producció per a infants –part important en qualitat però no tant en quantitat–- pot qualificar-se de modernista, ja que la majoria de les publicacions…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
Els briozous fòssils
Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’organismes…
Jacint Barrau, un geni de la mecànica
Jacint Barrau 1810-53 Els carrers de la colònia Güell , 1944 Jacint Barrau va fer una de les poques aportacions del sector tèxtil català a la indústria mundial El seu teler s’aplicarà a la fabricació de velluts de seda El geni mecànic que era Jacint Barrau fracassà com a empresari per la seva excessiva dispersió industrial Al final hagué de vendre la patent del seu teler per a la resta del món a un industrial britànic Jacint Barrau i Cortés és un dels personatges més destacats i més atractius que es poden trobar en aquesta obra És destacat perquè el teler Barrau és l’aportació més important…
Els fonaments del sistema pelàgic: plàncton, nècton, plèuston
La vida a l’espai pelàgic Amb una superfície que és aproximadament el 70% de la total del planeta uns 362 milions de km 2 i una profunditat mitjana entorn dels 3 730 m, el volum de l’espai pelàgic és de prop de 1 350 milions de km 3 i constitueix l’ambient més gran de la Terra Del plàncton al nècton En un ecosistema terrestre, els productors primaris més importants tenen posició fixa i molts dels animals es mouen només en dues dimensions La mar, en canvi, és poblada en tot el gruix de la seva massa aquosa, des de la superfície fins al fons, i encara dins del sediment Una fracció dels…
Entre l’eixut i la calor
Els deserts de la calor seca Un criteri de definició dels deserts i subdeserts càlids del món és que la temperatura mitjana anual sigui superior als 10°C La variabilitat dels paràmetres climàtics dels deserts, però, és considerable Prenent per exemple el Sàhara, el desert més extens del món, es podria subdividir en un Sàhara muntanyós fresc, i fins i tot fred segons l’altitud i la latitud un Sàhara tòrrid, a la zona meridional, on la temperatura mitjana anual arriba o supera lleugerament els 30°C i encara un Sàhara temperat, al llarg del litoral atlàntic, on no gela mai però les temperatures…
Benet Fontanella, abat de Sant Pere de Besalú (1620-1623)
El dia 22 de juliol de l’any 1620, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet FontanellaOlot 1575 – , abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Onofre Jordà i de Sassala, donzell de Tàrrega diputat reial Bernat de Berengarí, doctor en medicina domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Miquel de Macip i de Sotelles, canonge de la seu de Tortosa oïdor militar Ramon de Calders i de Ferran, donzell de Cervera oïdor reial Blai Gil de Frederic i Montfort, notari de Tortosa Tots ells juraren llurs càrrecs a la sala vella del Palau de la Diputació…