Resultats de la cerca

Consideracions generals Els boscos han esdevingut als nostres ulls l’exemple per antonomàsia de l’èxit de la natura cap altre ecosistema no iguala la seva capacitat d’acumular biomassa i de modificar les condicions ambientals Malgrat la dominancia que hi assoleixen els vegetals arboris, els boscos són ecosistemes complexos i no mers conjunts d’arbres Els boscos cobreixen encara més d’una quarta part dels Països Catalans Aquesta avetosa de la mata de València Vall d’Àneu és una bella mostra del nostre patrimoni forestal Fototeca/MC Els boscos són ecosistemes terrestres dominats per arbres…

La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de…

Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…

Taxa de creixement demogràfic anual i evolució de la població absoluta 1960-1981 L’evolució de la població dels Països Catalans durant el període 1960-81 mostra un perfil molt peculiar Es tracta d’un cas únic, que comprengué un decenni —el dels seixanta— amb unes taxes de creixement semblants a les dels continents africà i asiàtic, i que va ser qualificada com d’explosió demogràfica, i un segon període, el quinquenni 1975-81, que tingué unes taxes molt més suaus Això indicava una tendència que en la dècada dels vuitanta es consolidà i que s’acostà al creixement zero Tanmateix, l’evolució que…

Nens de la barriada del Verdum, CPérez de Rozas, Barcelona, 10-7-1953 AF/AHC A poc a poc, la dècada dels cinquanta està deixant de ser considerada pels historiadors com un període amorf, de transició entre la foscor de la postguerra i l’intens canvi econòmic i social dels seixanta La lenta però progressiva reincorporació espanyola a la xarxa de relacions econòmiques internacionals va permetre prosseguir el procés de transformació que es produïa des del principi de segle i que l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van interrompre De l’autarquia a la liberalització…

Amb gairebé 700 espècies, la majoria distribuïdes per tot el món, els mixomicets constitueixen el grup de fongs ameboides més important Es presenten en una gran varietat d’hàbitats La fase vegetativa, el plasmodi , és bastant fàcil de cultivar en el laboratori i ha estat emprada en un gran nombre d’estudis genètics i citològics Els seus cossos fructífers, sovint petits i efímers, figuren entre els més bells del món viu Cicle vital d’un mixomicet típic una fisaral Hom ha representat en blanc la fase haploide, i en taronja la diploide, i hi ha indicat 1 espora haploide madura, 2 germinació de l…

De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…

Medalla de l’Exposició general catalana, 1871 L’economia catalana es transforma, des de la fi del segle XVIII a l’inici del XX, d’una economia agrària en una economia plenament industrial És cert que a la segona meitat del set-cents ja presentava signes evidents d’haver-se convertit en una economia de mercat No ho és menys que havia desenvolupat una xarxa molt complexa per a la distribució dels seus productes a l’exterior —sobretot a la resta d’Espanya i a les colònies americanes— i que generava un corrent potent d’exportacions cap a la resta del món —especialment cap a Holanda i cap a la…

Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…

El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…