Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Sant Sadurní de Clarà (Avià)
Art romànic
L’església de Clarà, dedicada a Sant Sadurní, estava situada dins els límits de l’antic castell de Clarà, segurament un castell de l’època carolíngia que devia dependre del castell d’Avià Fou, des dels seus orígens, una església sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Avià L’església devia ser construïda per acollir religiosament la petita comunitat d’homes que formaven la vila de Clarà Clairano vel suis villaribus , al costat del castell de Clarà Castro Clairano, tal com s’esmenta en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià l’any 907 El lloc és esmentat també com una de…
Miquel Carner
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels…
Confederació del Rin

La Confederació del RIn
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà, del 1806 al 1813, diversos estats alemanys.
Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i de Jeroni Bonaparte amb…
Santa Eulàlia de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…
Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el testament del…
Torre de Segur (Calafell)
Art romànic
Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’opus spicatum…
Horta d’Avinyó

Santa Maria d’Horta, a Horta d’Avinyó (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats…
Vilatge de Vilalba la Vella (Vilalba dels Arcs)
Art romànic
Situació Vestigis de murs de les construccions que formaven aquest antic vilatge ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades al cim d’un tossal que s’alça a la riba dreta del barranc que neix prop de Vilalba dels Arcs i, després de passar pel costat de la capella de Sant Pau, desemboca al barranc de Voravall Mapa 31-17 443 Situació 31TBF818617 Del nord-est de la població de Vilalba dels Arcs surt una pista que mena cap a la Fatarella i cap a la Pobla de Massaluca A uns 6 km de Vilalba dels Arcs, immediatament després d’haver passat una línia d’alta tensió, surt, al costat d’un torrent i a…
Santa Maria de Meià
Priorat
Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià, al municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina