Resultats de la cerca
Es mostren 548 resultats
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…
Els Marfà, a Mataró
La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del…
Objectius de lectura
Educació
Per què o per a què llegim Hi ha dos grans objectius de lectura llegir per plaer o llegir per informar-nos I probablement quan algú llegeixi això pensarà que també llegim per obligació Podríem discutir molt sobre si és convenient o no que ens obliguin a llegir al llarg de la nostra vida acadèmica, però és cert que en tot procés de primària, secundària, universitari o professional, la lectura és imprescindible Com a base i complement de la formació acadèmica Com a coneixement de realitats escrites abans de la nostra època Com una de les formes de transmissió cultural més esteses Llegim sempre…
arxius comarcals de Catalunya
Historiografia catalana
Institucions integrades en l’organització arxivística de la Generalitat, juntament amb els arxius centrals administratius i l’ANC.
Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula…
Miquel Porter i Moix
Cinematografia
Historiografia catalana
Crític cinematogràfic i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…
, ,
cisell

Cisell
© fototeca.cat
Oficis manuals
Eina consistent en una barra d’acer de secció hexagonal o octagonal, acabada per un dels seus extrems en un tall, en el sentit de l’amplada, i per l’altre, en un cap, que hom percudeix amb eines manuals o mecàniques per tal de tallar o desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
Arxiu Municipal de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local de la ciutat i el municipi de Girona i altres fons d’índole diversa.
La secció històrica d’aquest arxiu és situada a la placeta de l’Institut vell de Girona i ocupa unes dependències de l’edifici que havia estat convent dels caputxins primer i, després, centre de segon ensenyament La sala de consulta —moderna i funcional— pot acollir amb comodi-tat una dotzena d’investigadors i disposa d’una notable biblioteca particularment ben proveïda de llibres d’història local Els armaris compactes del dipòsit acullen més de 1500 metres lineals de documentació des del s XII fins als nostres dies Les vicissituds que suportà l’arxiu al llarg de la història, no sempre …
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…
teclat
Música
Joc de tecles que accionen el mecanisme de producció del so en certs instruments -anomenats genèricament instruments de teclat- de mecànica molt diversa, com l’orgue, el clavicèmbal o el piano.
Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució,…
lluita

Exhibició de lluita a Sant Adrià de Besòs el 1973
Club de Lluita Sant Adrià
Altres esports de combat
Esport de combat, sense armes, entre dos contrincants en què guanya aquell que obliga l’adversari, sense colpejar-lo, a tocar a terra mantenint-li les espatlles fixes damunt el tapís i immobilitzant-lo durant uns segons.
Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina