Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Les corticiàcies
Les corticiàcies formen una família de molts gèneres i espècies, d’aspecte macroscòpic semblant, sovint crustaci crustoteci les diferències són principalment microscòpiques Amb tot, algunes espècies, com la de la fotografia, Pulcherricium caeruleum , són fàcils de reconèixer a simple vista en aquest cas, pel pigment blau intens August Rocabruna / SCM Aquesta família, presa aquí en sentit ampli, a l’expectativa de més estabilitat en la seva divisió en famílies més petites i homogènies, comprèn sobretot fongs en crosta resupinats, o en ocasions efuso-reflexos amb el marge alçat i fins i tot…
Els dictiòpters blatodeus: cuques molles i paneres
Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…
Sergej Sergejevič Prokof’ev
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…
,
Cassà de la Selva
Vista aèria de Cassà de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i les Gavarres, al límit amb el Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…
L’escultura del Noucentisme
El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…
Del Noucentisme a la Guerra: tradició, avantguarda i modernitat de les arts decoratives
El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…
Bòsnia i Hercegovina

Estat
Estat europeu situat als Balcans, format per les regions històriques de Bòsnia i Hercegovina.
La geografia Limita al N, a l’W i al SW amb Croàcia, a l’E amb Sèrbia i al SE amb Montenegro La capital és Sarajevo És un país molt muntanyós, amb dos vessants el mediterrani, amb el riu Neretva, i el danubià, representat pel riu Sava i pels seus afluents, que drenen la meitat septentrional de la República El clima és mediterrani al sud Hercegovina, mentre que Bòsnia, al nord, té un clima fred i plujós La meitat de l’àrea dedicada a l’agricultura blat, blat de moro, bleda-rave, tabac, arbres fruiters, desenvolupada sobretot a la vall del Sava, és ocupada per pastures la ramaderia ovina…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
Castell de Gironella
Art romànic
Situació El castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana, estava situat a la part antiga de la vila, a mà esquerra del riu Llobregat Malgrat tenir una història molt important, en l’actualitat només es conserven restes molt precàries del castell, en concret una part dels murs defensius La seva importància estratègica era remarcable, per tal com dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 54,5 31 TDG 078545 Per veure…
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina