Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…

Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà  és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de Lleida, la N-…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Baix Ebre i el Montsià Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Per a entendre l’organització del territori i les característiques de moltes de les fortificacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, cal tenir present l’important canvi polític, social i econòmic que s’esdevingué a mitjan segle XII, en ésser conquerides aquestes terres pel comte de Barcelona L’existència, abans de l’any 1148, d’una societat islàmica va pesar molt en l’organització d’aquestes comarques…

La còpia i la illuminació oficis i obradors A la baixa edat mitjana, en l’entorn de Catalunya i de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, pel que fa a la factura i decoració de llibres, ocorre quelcom de similar del que passa a la major part de centres de producció europeus s’aferma una tendència vers la progressiva especialització de funcions en la còpia, caplletració, decoració, illustració, relligament, cobriment i comercialització del llibre manuscrit Això no vol dir que una mateixa persona no pugui realitzar més d’una d’aquestes funcions alhora o en moments diferents, o que hi…

Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…

Diversos investigadors, especialment Àngel Sánchez Gozalbo, han contribuït a la difusió d’un nombre significatiu de referències documentals que ajuden a conèixer la vida de diversos artistes actius a les terres del bisbat de Tortosa Malauradament, aquesta documentació no es correspon amb les poques obres artístiques conservades procedents d’aquesta zona, que, com passa a Girona, ha patit la desaparició o disseminació de gairebé tota la seva producció pictòrica La manca d’obres conservades i documentades implica un cert desconcert a l’hora d’apropar-nos a la imatge pictòrica de cadascun dels…

Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les divisions que puguin fer els geògrafs o fisiògrafs, només interessa assenyalar aquí les…