Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
art castellà

Campanar de la catedral del Burgo de Osma (Sòria)
© C.I.C - Moià
Art
Art desenvolupat a l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció representada per l…
Vilatge de Ropidera o de les Cases (Rodés)
Art romànic
Situació Les restes notables d’aquest antic nucli, avui dia totalment cobertes de vegetació, s’endevinen entorn de l’agulla que indica la presència de l’església fortificada de Sant Feliu ECSA - J Bolòs Poble abandonat situat al cim d’un serrat, sota de l’església fortificada de Sant Feliu Resta entre dues petites valls que aflueixen, poc més al sud, a la Tet, a tocar l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E S’hi pot arribar des de Rodés per un camí molt dolent i perdedor Des del pont sobre la Tet que hi ha en un extrem d’aquest poble, surt una pista…
Santa Maria de Vilamacolum
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Maria Vilamacolum des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme És un edifici senzill, amb una nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, fruit de diverses campanyes de construcció, el qual, al llarg de la seva història ha sofert diverses reformes F Tur Església parroquial del municipi de Vilamacolum, emplaçat a la plana empordanesa, en terres de la conca baixa del Fluvià La població forma un nucli força extens, sense un urbanisme ben definit les cases i les masies s’allarguen per carrers i camins amb espais buits…
Arquitectura 2018
Arquitectura
Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…
arqueologia medieval
Historiografia catalana
Ciència renovada a mitjan segle XX que, amb una metodologia pròpia, tracta de perfeccionar el coneixement de la història dels segles V al XV, aportant-hi, per mitjà d’excavacions, els elements materials que completen els testimonis escrits i proporcionen una nova visió de la vida quotidiana d’aquells segles.
Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…
Les cases de Montblanc
Art gòtic
Les illes i les parcelles Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara Aquí, la manca de dades arqueològiques no permet establir si la trama urbana era formada per cases aïllades, com s’ha descobert al proper nucli de Vila-salva, o si es tractava…
Cronologia del segle XIX
Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…
Cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…
Ciutat de Roses
Vista general de les cases excavades de la vila medieval, amb el temple romànic de Santa Maria al fons ECSA - M Casanovas D’ençà del 1916, any en què els arqueòlegs començaren a dirigir la seva atenció vers el solar de la Ciutadella de Roses, tot iniciant la recerca de la colònia grega de Rhode , la investigació al jaci-ment ha demostrat la seva riquesa arqueològica, i també la múltiple ocupació humana que s’ha succeït en el lloc de manera quasi ininterrompuda al llarg de vint-icinc segles Els primers anys de recerca es limitaren exclusivament a localitzar la fundació ròdia que, segons s’…
Agullana

Edifici modernista de l’asil Gomis d’Agullana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i algunes masies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina